pobles
Canapost, és un petit nucli de població situat entre Peratallada i Vulpellac, a les estrivacions est-meridionals de les Gavarres. Aquest nucli format per un grupet de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, és un dels monuments arqueològics més importants de la comarca.
Alguns altres masos, dispersos, pertanyen també a aquesta parròquia. Al poble s'hi arriba per una bonica carretera que surt de Vulpellac i porta cap a Peratallada i Ullastret. Canapost queda separat del nucli de Peratallada pel puig d'en Torró.
L'element més conegut del poble és sens dubte l'església parroquial de Sant Esteve, que sembla que havia estat dedicada anteriorment a Sant Clet, el tercer Papa.
.jpg)
El monument actual presenta diferents estructures que pertanyen a successives etapes constructives. L'església està formada per dos edificis, un de pre-romànic i una altre romànic, juxtaposats, amb una torre-campanar, també romànica. Es conserva amb poques alteracions el temple primitiu d'una nau, que ha estat classificat dins el període pre-romànic II. Aquest magnífic edifici justifica per sí sol una visita a Canapost.
El lloc de Canapost s'esmenta en un document de l'any 901 amb el nom de Caneposto. En la fundació de la vida canònica a la Seu de Girona, de l'any 1019, s'al·ludeix a un alou de la parròquia de Canapost. L'etimologia del topònim no resta, per ara, aclarida. S'ha dit, tanmateix, que cana pot tenir sentit de fita o pedra de camí, suposició que s'avindria amb l'emplaçament del lloc a la vora d'un antic viarany.
A Canapost s'hi pot comprovar, gràcies a les diverses restes arqueològiques conegudes, la continuïtat de poblament, almenys des de l'època romana fins als nostres dies. S'hi conserven algunes restes de gran interès, com el sepulcre alt medieval o cista del Mas Puig-sec —sepultura antropomorfa asimètrica excavada a la roca que era assenyalada exteriorment amb lloses verticals— o les pedreres conegudes com a Clots de Sant Julià, que probablement van ser explotades en una època anterior a la romanització i durant l'alta edat mitjana, època en què sembla que s'hi va construir un santuari rupestre. A ponent dels clots, vora el Mas Ral, hi ha un altre paviment arqueològic amb ceràmica ibèrica. També es conserven les traces d'un tram del que va ser l'antic camí d'Empúries, un de les principals vies romanes que comunicava aquesta vil·la amb Girona. D'altra banda, a migdia de l'església de Sant Esteve i les masies properes, hi han aparegut restes de poblament romà. Tot plegat forma un conjunt de gran interès i atractiu arquitectònic i arqueològic.
Un altre indret significatiu el trobem al Puig dels Socors.
.jpg)
El vessant nord-est s'hi han localitzat restes de poblament pre-romà, just on ara s'hi troben les ruïnes de la capella de la Mare de Déu dels Socors. Aquest és un indret molt recomanable per al visitant, sobretot per la vista que hi ha. Josep Pla descrivia així l'indret: «Els socors constitueix un mirador excel·lent per contemplar aquest tros de terra romànica, d'un pàlpit medieval tan vivent i d'una qualitat de paisatges excelsa. Des del pujolet veurem les muralles i torres de Peratallada, Palau-sator, Boada, Pals, Castell d'Empordà, Llavià, entre les terres d'una gràcia divina.» Les restes de la Mare de Déu dels Socors, ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. El conjunt posseïa una torre de defensa adossada a la part posterior, i ha perdut la coberta i part de les pedres que formaven les obertures, molt probablement com a conseqüència d’un espoli. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual es tenen unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
Fitor és un indret situat al mig del bosc, al cor de les Gavarres i amb un encant i personalitat molt particulars.
Amb boscos frondosos d'alzines sureres i pinedes amb algunes clarianes de camp, és un entorn acollidor per a caminants, cicloturistes, excursionistes i per a tothom que hi passi. Un lloc tranquil, ple d'història que transmet una màgia especial. De gran bellesa paisatgística, per les vistes que es poden contemplar sobre la plana i per la seva personalitat que només pot percebre tot aquell que s'hi acosti en primera persona.
L'origen del nom de Fitor, que vol dir fita o terme, tant el seu sentit figurat com en el real, és incert. Joan Botey, un dels majors propietaris de la zona i estudiós d'aquest paratge, sosté que podria provenir del moment de màxim esplendor territorial del comtat d'Empúries (s. IX), en el que els seus límits anaven de les Corbères al Roselló, fins a aquesta serralada. El nom apareix escrit per primera vegada l'any 948 amb motiu de la consagració de la seva parròquia, però consta ja com un dels pobles fundadors integrant l'actual nucli. El poblament de les muntanyes de Fitor és immemorial. Al seu terme s'hi troben separats per poca distància, un gran nombre de monuments megalítics, alguns d'ells de grans dimensions, que ens evoquen la presència en el territori d'una cultura molt anterior a la nostra era.
A Fitor hi trobem el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres, i un dels principals de Catalunya.
Un important nombre d'aquestes construccions funeràries es troben encara en bon estat de conservació, fetes amb grans lloses de pedra, mantenen visible bona part de la seva estructura original. Al terme de Fitor s'hi coneixen quinze dolmens, un menhir i diverses pedres dels sacrificis. Els més coneguts es troben a la Serra de Cals, on s'hi troben molt ben conservats el dolmen dels Tres Peus, el de Tres Caires i el de la Serra d'en Calç, des dels quals es tenen unes vistes espectaculars del massís de les Gavarres. Clica aquí per veure les rutes dels dòlmens de Fitor.
L'element més simbòlic de Fitor, a banda dels seus boscos, camins i rieres, és sens cap mena de dubte l'església de Santa Coloma.
.jpg)
Es tracta d'una de les joies del massís de les Gavarres, és una església romànica que s'alça majestuosa sobre una petita plana. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar, visible des de bona part del massís. La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt. Els camins més fresats són els que hi porten des de Fonteta, Sant Climent de Peralta —on enllaça amb la carretera de Girona a Palamós—, de Mont-ras i del coll de la Ganga.
A més del valor històric i patrimonial dels sepulcres megalítics i de l'església de Santa Coloma, Fitor, ofereix un entorn immillorable per a la pràctica d’activitats vinculades al turisme actiu: cicloturisme, BTT o senderisme. Fitor és un lloc especial, sobretot per a aquelles persones que busquen tranquil·litat.
El poble de Fonteta es troba situat a peu del massís de les Gavarres. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria.
Alguns dels seus carrers conserven encara l'antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l'antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l'antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles. Abans de l'agregació al municipi de Forallac, el terme municipal de Fonteta tenia una extensió d'uns 24 quilòmetres quadrats, que s'estenien pels vessants nord-orientals del massís de les Gavarres. Comprenia un reduït sector bastant planer, en contacte amb la plana del Daró. La resta del terme era muntanyenc, i arribava fins al coll de la Ganga, que fa de límit amb els municipis de la Bisbal, Cruïlles i Calonge, fins al vessant septentrional del Puig del Caragol, al sud, límit amb Calonge, Palamós i Vall-llobrega. Comprenia, a més, els pobles de Fitor, el veïnat d'Abellars i l'antic poble de Torroella de Mont-ras. La font que va donar nom al poble és la que encara avui trobem al costat mateix de l'església i que encara raja. Aquesta font ha estat renovada recentment i hi apareix una inscripció que dóna a entendre la relació entre aquesta i el nom del lloc. La vila rural de Fonteta va ser donada per Carles el Calb al Bisbe de Girona el 844, juntament amb una altra vila rural anomenada Apiliares, que s'identifica amb veïnat d'Abellars. El 904, quan el bisbe Servusdei va consagrar la parròquia de la Bisbal, va concedir els delmes i les primícies de l'església de Fonteta. El poble va pertànyer, posteriorment, a la baronia de la Bisbal. D'aquest municipi va aconseguir independitzar-se al segon terç del segle XIX.
Emplaçat al cor del Baix Empordà i a l'interior de la Costa Brava, el poble es troba en un indret amb encant i personalitat i en un marc immillorable per la pràctica d'activitats vinculades al turisme actiu perquè es troba en un punt de sortida i d'arribada de diverses rutes de cicloturisme i senderisme.
L'edifici més singular i notable del nucli, a banda d'algunes cases de gran valor històric i arquitectònic, és l'església parroquial de Santa Maria, que es coneix que existia ja el 904.
.jpeg)
El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on va obrir una porta renaixentista i un rosassa. Recentment el temple ha estat rehabilitat. Les cases del nucli són dels segles XVI i XVII, amb voltes als baixos i embigats als pisos, llindes amb inscripcions i dates. Els carrers són estrets, ben arranjats, i tot plegat dóna un aire de poble rural ben tradicional. L'economia del poble ha estat estretament lligada a l'explotació dels recursos naturals i de l'agricultura. La població ha viscut tradicionalment mirant cap a les Gavarres i treballant les fèrtils terres de la plana. D'aquesta relació tant directa en resten nombrosos testimonis, com els forns de calç, que són molt característics al llarg de tot el municipi.
Al vell mig del cor de l'Empordà i a pocs quilòmetres de les millors cales i platges de la Costa Brava, el poble de Peratallada es troba situat a la província de Girona a mig camí de Barcelona i també de la frontera francesa.
La facilitat d’accés, el bon clima, la singularitat dels esdeveniments populars, la riquesa del patrimoni històric i cultural i l’ampli ventall d’activitats que ofereix la zona, fan del poble de Peratallada, un lloc ideal per passar unes bones vacances ja sigui en parella, amb amics, amb família o de manera individual. A banda dels seus atractius arquitectònics i històrics, la vila és reconeguda per la seva important oferta artesanal i sobretot gastronòmica. Els carrerons del nucli són plens de nombrosos i suggestius restaurants de tota mena, que ofereixen el complement idoni a una visita al poble.
(1).jpeg)
Conjunt històrico-artístic i bé cultural d'interès nacional
La vila, declarada conjunt històrico-artístic i bé cultural d'interès nacional (BCIN), és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers empedrats i estrets, amb nombrosos entrants i sortints. El recorregut pel poble permet descobrir diferents punts de vista del castell-palau, les muralles i un conjunt d’arquitectura popular. La població es troba assentada tota ella, damunt la roca de gres, treballada de diverses maneres. No hi ha dubte que el més impressionant són les valls de les muralles, fossat excavat a la roca viva.
.jpg)
Així doncs el significat del nom de Peratallada, resta evident per al qui visita la població. Peratallada va ser una de les poblacions catalanes més ben fortificades. El sistema defensiu era format per tres recintes de muralla (el principal amb el castell al centre i altres dos que eren al nord i llevant) protegida pel fossar excavat a la roca de cronologia ignorada i discutible. On actualment és visible, tenen una fondària d’uns 7 o 8 metres. Destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau (s. XI-XIV), les muralles (s. XII-XIII) i l'església de Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII). Un fet curiós i que cal destacar és que Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), bisbe de Girona i primer president de la Generalitat de Catalunya era natural d'aquesta població.
El castell de Peratallada, al voltant del qual restà arrecerada la població, fou el centre de la baronia que pertanyia a l'esmentat llinatge dels Peratallada, documentats des del segle XI. El castell es comprova que existia el 1065, però algunes estructures arquitectòniques semblen demostrar que en aquest nucli ja hi va haver una fortalesa més antiga.
El monticle rocós s'aixeca 4 o 5 metres sobre el terreny que el rodeja. Al seu damunt s'enlaira el gran castell, amb la seva característica torre de l'Homenatge, i el magnífic palau, orientat a llevant, que dóna a la Plaça del Castell. També s'hi poden veure restes de merlets (espai per defensar-se entre la pedra massissa) que donen un gran atractiu i misticisme a la construcció. L'alta torre de l'Homenatge, la senya d'identitat del poble, és de planta rectangular, coronada per merlets quadrats. Té una porta adovellada i tenia un pis intermig de fusta. Va ser construïda amb filades de carreus escairats.
Petra scissa o Petra Tallada
El topònim Petra scissa o Petra Tallada està documentat, segons sembla, partir del segle X. Més endavant el nom apareix referit amb poques modificacions bé al poble o als diferents personatge del llinatge dels Peratallada, que amb el temps esdevingué una de les més importants d'arrel baix-empordanesa. Així, per exemple, el 1062 hi ha esment d'un Bernardi de Patra Taliada, el 1065 apareix el Castro de Petra Taliata. El 1088 trobem escrit Petrataliata, el 1111 Petra Taliata, el 1112 Petra Talata, el 1128 Petra Incisa i Patra Taiata, el 1143 Petra tayada, el 1169 i 1173 Petra incisa, el 1202 i 1222 Petricissa, etc...
El llogarret de Sant Climent de Peralta té l'origen en l'antic temple emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recés de tramuntana. No molt de temps enrere -s. XVIII- es va abandonar l'església del vell monestir i es va construir la nova parròquia, uns dos quilòmetres cap a llevant, en les estribacions de la serralada més properes al pla, cap on s'havia anat desplaçant el poblament de masies disperses que caracteritza el lloc. Sant Climent devia ser, com ja va assenyalar Pella i Forgas, una de les primeres colonitzacions monàstiques, benedictines del país.
El cenobi es va emplaçar en un amagat racó, en la vall d'un rieral amb vessants esglaonats per feixes conreades i a prop, d'una font, avui gairebé estroncada. Imaginem que en època alt-medieval l'indret devia ser encara més ombrívol i de vegetació més ufanosa que en l'actualitat. Sembla que aquest lloc va estar poblat amb anterioritat a l'establiment monàstic. Les teules que es poden veure entremig del parament de les ruïnes de l'església poden procedir d'algun edifici d'època romana. Tanmateix, s'han descobert restes d'una necròpolis amb sepultures protegides amb teules que podria ser anterior als primers documents que ens parlen de la cel·la monàstica.
Les ruïnes de l'església del monestir de Sant Climent de Peralta es coneixen amb el nom de l'església vella del Mas Vidal, un casal del segle XIX, actualment habitat. Aquest mas es devia construir amb bona part de les pedres procedents de l'enderroc de part de l'església, i potser d'altres dependències medievals desaparegudes.
Els habitants de Sant Climent de Peralta han viscut tradicionalment del conreu del camp i de l'explotació dels recursos naturals del massís de les Gavarres: suro, llenya, carbó, etc... Els masos del nucli van tenir una època floreixent amb l'explotació del suro. Després, quan els ceps a França van ser atacats per la fil·loxera, gran part de les terres de conreu es van transformar en vinyes. Actualment, el poblament està format per unes desenes de masos, alguns d'ells reconvertits en segones residències.
Església de Sant Climent de Peralta
La Rajoleria del Mas Frigola
La Carbonera
Festa del segar i del batre
A Sant Climent, encara és possible respirar l'ambient propi d'un indret estretament vinculat al massís, una mostra en són els oficis antics com per exemple el de rajoler, pagès o carboner. Al mateix temps, el nucli disposa d'alguns dels paratges més bonics i encisadors de les Gavarres, la qual cosa el converteixen en un lloc immillorable per a la pràctica de l'excursionisme i el coneixement de l'entorn natural d'aquest important espai.
Com arribar-hi
El terme de Santa Susanna de Peralta es troba a la banda sud-oest de Peratallada i limita amb Sant Climent de Peralta prenent com a referència l'actual traçat de la carretera C-255 de Girona a Palamós.
El poblament del terme està format per un conjunt dispers de masos, alguns d'ells reconvertits en segones residències. Tradicionalment, la població ha viscut del conreu del camp.
En terres de Santa Susanna s'hi han trobat restes d'un forn que es considera pre-romà —ibèric— pels escassos bocins de terrissa que, molt trossejada i erosionada, s'hi han trobat a la vora. Actualment, aquestes restes, que es troben a poca distància de Can Serra, prop d'una pedrera en desús, estan pràcticament destruïdes.
En els camps i boscos propers al castell s'hi han trobat fragments de tègules de tipus romà i de ceràmica iber-romànica. La dispersió i la poca abundor d'aquestes troballes superficials, esporàdiques, no permeten localitzar, ni de forma aproximada, el lloc o els llocs on es va assentar el poblament antic.
L'església de Santa Susanna de Peralta es troba uns 200 metres al nord del castell, en un fondal a la vora del marge dret de la riera de Peralta. És un petit temple romànic, d'extraordinària bellesa, que té una sola nau amb un absis semicircular que ha estat objecte de notables reformes en els segles XVII i XVIII. Presenta un bon estat de conservació gràcies a la important restauració que s'hi va fer els anys 1976 i 1977. L'absis és ornamentat amb lesenes o faixes llombardes, i té una finestra de doble baix i arcs de punt rodó.
A la banda de tramuntana del temple, a tocar l'extrem de llevant de la nau, hi ha una torre-campanar de planta quadrada que va quedar inacabada o bé es va enderrocar parcialment. Actualment només resta la part inferior fins a l'alçada de la coberta de la nau. Sobre el mur de llevant d'aquesta torre s'hi va alçar un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt sobre pilastres rectangulars, també romànic. L'interior de la torre campanar es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt, d'època barroca.
Com arribar-hi
El poble està conformat per un nucli antic de notable interès arquitectònic, que s'estructura al voltant del conjunt que formen el castell-palau i l'església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilissa. El nucli antic va ser declarat l'any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric.
El conjunt conserva bona part de les característiques pròpies dels nuclis medievals catalans. Segons el text de l’acord de Govern, el nucli “articula al llarg de la seva planta una sèrie de recorreguts i espais d’interès arquitectònic que conviden a la contemplació i passeig pel casc antic d’aquest municipi”, la qual cosa “fa especialment necessària la integració i la preservació d’aquest conjunt històric”.
.jpeg)
L'antic municipi de Vulpellac tenia, abans de l'annexió amb Fonteta i Peratallada, 4,29 quilòmetres quadrats d'extensió. El terme comprèn una zona aturonada, a ponent i al nord est amb el punt més elevat al puig Negre (109 m. d'alt), que forma part de la serra de Sant Ramon, límit amb el terme veí de La Bisbal d'Empordà. La part restant és plana i drenada per la riera de Fonteta, de la conca del Daró, que devalla de les Gavarres. La carretera de Palamós a Girona, per la Bisbal, travessa el territori municipal d'est a oest. En el punt on aquesta carretera creua el poble de Vulpellac s'inicia la carretera local que va a Pals i que passa per Canapost, Peratallada i Palau Sator. Com en tants pobles de l'Empordà, un bon nombre de cases han estat convertides en segona residència i restaurades respectant els valors patrimonnials dels immobles. Fora d'aquest nucli són força nombroses les masies disseminades pel veïnat del pla i una mica per tot el terme, que té altres dos nuclis importants de població: el veïnat de la Bordeta, sorgit el segle XIX al llarg de la carretera de Girona, i la urbanització del Puig de Sant Ramon.
Degut a la seva situació —al costat de la carretera de Girona a Palamós i de la Bisbal—, al seu terme s'hi han anat instal·lant un bon nombre d'indústries, principalment relacionades amb el sector de la ceràmica o la pedra artificial. Per consolidar i ordenar aquest potencial industrial, l'any 1999 es va iniciar la urbanització del polígon industrial i en el que actualment s'hi troba Nexes, el viver d'empreses de Forallac, creat amb l'objectiu de dinamitzar l'economia del municipi. Es tracta d'un equipament destinat a la ubicació temporal de petites empreses de manera que els emprenedors tinguin al seu abast un conjunt de serveis a un preu assequible que facilitin el funcionament de la seva empresa durant els primers anys de la seva posada en marxa.
Com arribar-hi
Tal com el seu nom indica el Bar del Poble dóna servei a la gent del poble però també a tot aquell que tingui ganes de prendre un refresc, fer un vermutet, tastar un bon cafè, un entrepà o una deliciosa cervesa artesana. Es troba situat a la Plaça del Castell de Peratallada, dins el local social del poble i comparteix espai amb l'Oficina de Turisme de Peratallada. A l'estiu podràs prendre la fresca a la terrassa exterior contemplant les majestuoses vistes del castell i a l'hivern ofereix pantalla gegant per veure els partits de futbol. Obert tot l'any.
Bar del Poble
Plaça del Castell, 3
17113 Peratallada
Telèfon: 872 01 50 17
Obert tot l'any. Els dijous tancat per descans.
Cala Nena és un acollidor i original restaurant situat al bell mig de la plaça de Les Voltes. Amb una oferta gastronòmica on el producte fresc de mercat és el protagonista, us presenten una proposta culinària feta a mida per compartir i gaudir dels millors sabors a taula. Ca la Nena et proposa una manera diferent i única de celebrar les trobades familiars i d'empresa.
Cala Nena
Plaça de les Voltes, 11
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 48 03 / 630 00 10 00
Correu electrònic: calanenaperatallada@gmail.com
Ubicat a l'antiga propietat de la família, una casa rural d'estil empordanesa que data del segle XVIII, disposa de tres petits i acollidors menjadors, els quals complementen el més ampli menjador principal i una agradable terrassa exterior. El mobiliari rústic, la decoració de pintures i dibuixos de pintors locals formen part de la seva petita història i un agradable foc de llenya li dóna un ambient càlid que vostè trobarà durant tot l'any. La seva cuina es caracteritza per la simplicitat de l'autèntica cuina empordanesa.
Can Nau ofereix carta, plats de temporada i el menú de l'arròs de Pals.
Restaurant Can Nau
Plaça Esquiladors, 2
17113 Peratallada
Telèfon: 972 63 40 35
Correu electrònic: restaurantcannauperatallada@gmail.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.restaurantcannau.blogspot.com
Situat en una antiga casa de pedra al cor del poble amb encant de Peratallada, el Restaurant Candelaria neix l’any 1995. Poc després passa a mans de la propietària Anahí Metola qui després de vint-i-cinc anys el traspassa a en Santi Salvadó, qui l’obre al 2019 amb un nou nom: DO Candelaria. Juntament amb ell, comencen Nacho, el xef, un enginyer q va deixar d'exercir per fer del seu hobbie la seva professió, i la seva dona, Marta, responsable de sala, que a més decora amb les seves obres les parets de la Candelaria. Dos anys després agafen el relleu i continuen el projecte, complint així, el somni d'estar al capdavant d'un restaurant a la Costa Brava.
Amb la particular decoració del DO Candelaria es vol crear un ambient acollidor i relaxat i ofereix al client un servei atent però alhora distès. Amb aquesta filosofia de treball, tant de la cuina com de la sala, el DO Candelaria Tapes esdevé un lloc que evoluciona, que creix i que posa el llistó una mica més amunt cada dia i que gaudeix fent-ho.
Restaurant D.O. Candelaria
C/ Major, 9
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 41 81 / 635 30 39 11
Visita la seva pàgina web aquí:
www.docandelaria.com
Restaurant El Borinot
C/ del Forn, 15
17113, Peratallada
Telèfon: 872.99.37.48
Ofereix una cuina molt acurada basada en productes de qualitat. Consta d'un gran pati, envoltat de roca natural, noguers i una gran diversitat de plantes, que creen un entorn molt agradable on gaudir d'un bon àpat. També disposa de sales interiors igualment d'acollidores.
Restaurant El Pati
Carrer Hospital, 13
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 40 69
Correu electrònic: peratallada@hotelelpati.net
Visita la seva pàgina web aquí: www.hotelelpati.net
L'Eixida és un restaurant de cuina d'autor compromès amb la tradició i l'avantguarda. Es tracta d'una oferta gastronòmica divertida i pensada per compartir. A través de la seva cuina podreu descobrir els productes locals i la pasió per la feina ben feta.
L'Eixida Restaurant
Carrer del Forn, 4
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 48 06
Correu electrònic: info@leixidarestaurant.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.leixidarestaurant.com
La Roca és un restaurant ubicat en una antiga casa pairal restaurada i adaptada per oferir un ambient familiar, acollidor i càlid, aspectes que lliguen amb la seva cuina: un estil casolà però acurat, capaç de delectar els paladars més exigents. La seva situació i decoració, complementada amb una cuina acurada, autòctona i de qualitat, és capaç de traslladar-nos segles enrere i impregnar-nos de l’anhelada noblesa privilegiada. El restaurant La Roca ofereix la possibilitat d’entaular-se tant a la fresca terrassa com a l’agradable interior, podent gaudir de la cuina d’en Miquel: cuiner des de fa més de 30 anys i propietari del local.
Restaurant La Roca
C/ de la Roca, 8
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 41 42
Correu electrònic: info@restaurantlaroca.cat
Visita la seva pàgina web aquí: www.restaurantlaroca.cat
El restaurant Pou Dolç, de cuina casolana, es troba ubicat a la Plaça de les Voltes. A més de servei de restaurant ofereix bar amb terrassa exterior a on poder refrescar-se les nit d'estiu amb els seus ja populars "mojitos" o "caipirinhas" entre d'altres.
Pou Dolç
Plaça de Les Voltes, 11
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 40 15
Pati Pizza és una terrassa situada a un pintoresc pati amb grans arbres i bon ambient. Pizza napolitana d'inspiració empordanesa amb massa feta a casa i una fermentació de més de 24h.
Pati Pizza
Carrer Mas Bou, 4
17113, Peratallada
Telèfon: 663 05 29 61
E-mail : lajornaleracuinaestacional@gmail.com
La Vermuteria és un establiment situat a l’emblemàtica plaça de les Voltes de Peratallada. Ofereix un ambient desenfadat i acollidor, ideal per fer el vermut, prendre una copa o gaudir d’un àpat informal. La seva proposta combina una selecció de begudes amb tapes i plats per compartir, en un entorn amb encant que convida a relaxar-se i gaudir de l’entorn.
La Vermuteria
Plaça de les Voltes, 7
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 48 68
L'actual restaurant és un clàssic de la cuina dels fogons. Durant tot l'any s'hi poden degustar diferents arrossos de Pals, peix fresc, les gambes de Palamós, les carns brassejades amb carbó d'alzina. Plats casolans, bolets i cuina de caça amb senglar i perdiu durant la tardor i l´hivern. Per descomptat, els calçots, pioners a servir-los a Girona, els trobareu de gener a març. En definitiva, una acurada cuina de temporada, que combina la qualitat d’uns aliments tant nostrats, amb una cuina tradicional, que no amaga l'avantguarda del Restaurant i del Celler. Especialitat amb cargols a la llauna, tot l'any. Pel que fa a les instal.lacions hi trobareu diferents sales de menjador, dues amb llar de foc, sales per a colles i celebracions. Pels dinars i sopars d´estiu la terrassa on també podeu fer una escapada la resta de l´any per fer-hi la copa, cafè o una caladeta. A més del restaurant, l'espai disposa del Celler de la Masia, un antic celler restaurat i els seus jardins per a casaments i celebracions.
Restaurant La Masia
Ctra C-66 Km 5.5
17110, Sant Climent de Peralta
Telèfon: 972 63 40 58
Correu electrònic: lamasia@restaurantlamasia.net
Visita la seva pàgina web aquí: https://www.restaurantlamasia.net/
Especialitat en cuina casolana, entrepans i tapes. Menú diari de dilluns a dissabte.
Bar Restaurant El Pas
Carme Carles, 31 Baixos
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 00 04
Can Nentia és una casa de Turisme Rural on es recupera l’hospitalitat de les antigues Cases de Pagès, amb àmplies estances, racons acollidors, davant d’un paisatge al peu de les Gavarres, que desprèn la tranquil·litat de viure en un lloc privilegiat. La casa consta de dues plantes; a la planta baixa, hi trobem l’entrada, molt gran, un lavabo-rentador, un pati ple d’encant, el menjador-sala d’estar, una gran cuina, amb rentaplats i una magnífica llar de foc, on podreu gaudir del plaer de fer les tradicionals torrades i sucar-les després amb tomata o allioli, o bé una deliciosa carn a la brasa, amb aquella aroma de carbó d’alzina, escalivades, cargols a la llauna... I què ens en dieu d’aquelles meravelloses tertúlies, gairebé oblidades, a la vora del foc? Deixant passar el temps, amb els amics, la família, compartint... A la part de dalt, dividides en dos espais, s’hi troben quatre habitacions amplíssimes, una de doble i una de triple, cadascuna amb bany, i una de triple i una d’individual amb un bany compartit. Hi ha calefacció a tota la casa i s'hi poden allotjar fins a nou persones.
Can Nentia Turisme Rural
Carrer de l'U d'Octubre, 22 Fonteta
Telèfon: 972 630 477 / 679 007 552
Codi de registre: PG-000325
E-mail: info@cannentia.com
Pàgina web: www.cannentia.com/
Jardins de l’Empordà és una exclusiva finca formada pel Jardí Botànic, Les Vinyes, el Celler Mas Patiràs i la Masia Vinyes de l’Empordà una casa del segle XVIII que conserva l'encant d'una masia de l'Empordà, situada als voltants del poble de Fonteta. Les casa a més a més de les seves quatre habitacions amb encant ofereix zones comuns on gaudir de la lectura, del vi o d'un bany a la piscina. El nom ve donat per la falta d'aigua que tenia en el seu moment que els causava grans maldecaps als seus masovers. Avui, en canvi, l'entorn s'ha convertit en uns jardins botànics de gran riquesa i atractiu turístic a la zona de l'Empordà. La família Torrent de Fonteta a més a més ha conreat la vinya i elaborat vi els últims tres-cents anys. Actualment els seus vins pertanyen a la Denominació d'Origen Empordà. Capacitat total: 8-10 persones.
Vinyes de l'Empordà - Turisme Rural
C/ Afores, s/n
17110, Fonteta
Telèfon: 606 354 865
Codi de registre: PG-000792
Correu electrònic: info@vinyesdelemporda.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://vinyesdelemporda.com/cat/
Mas Generós és un allotjament sostenible situat en un lloc únic del Baix Empordà, Fonteta. Un lloc ideal per a una escapada, per gaudir de la natura i de l’aire lliure, amb un temps lent i una calma dolça que ens renova.
Mas Generós
Sant Generós, 21
17110, Fonteta
Telèfon: 972 19 55 93
Codi de registre: HG-005014
Correu electrònic: masgeneros@masgeneros.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.masgeneros.com
La casa de Turisme Rural Ca l'Aliu disposa de 7 habitacions, cadascuna amb bany complet, aire condicionat i servei de Wifi. Totes elles amb calefacció, televisió i assecador de cabells. El servei d’esmorzar sempre és inclòs. Els nostres clients tenen a la seva disposició una cuina totalment equipada i un menjador com espais comunitaris. Els clients de Ca l’Aliu disposen d’aparcament gratuït al pàrquing municipal. La casa es troba en el nucli peatonal de Peratallada just al centre del poble, enfilant un carrer de pedra encara amb les marques dels carros, que ens trasllada als temps antics. Ca l'Aliu és un espai ideal de vacances per als amants de la tranquil·litat i el descans. Ca l’Aliu també disposa d'una terrassa amb un porxo i un jardí molt espaiós, amb flors, taules i cadires confortables per gaudir de l'espai exterior. Capacitat total: 20 persones.
Turisme Rural Ca l'Aliu
Carrer de la Roca, 3
17113, Peratallada
Telèfon: 972 25 46 46 / 623 36 71 64
Codi de registre: PG-000142
Correu electrònic: contacte@calaliu.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.calaliu.com
Ca l'Anguila és una casa rural o masia construïda l'any 1823, restaurada, envoltada de camps i bosc, situada a 300 metres del petit poble medieval de Peratallada, dedicada a l'explotació agrària de vaques lleteres i a tota classe d'animals de granja: ànecs, gallines i conills.
La casa disposa de dos amplis menjadors, un d'ells amb llar de foc i d'una sala d'estar, decorats a l'estil tradicional rural. En ells podrà gaudir de l'estona conversant tranquil·lament amb els amics, llegir al costat del foc, mirar la televisió... 9 habitacions (6 dobles i 3 individuals), totes elles equipades amb bany propi, TV i cal·lefacció i aire acondicionat. Gràcies a les terrasses d'interior i d'exterior gaudirà de la natura i tranquil·litat d'aquest raconet del Baix Empordà. Ca l'Anguila també disposa d'un ampli pati cobert amb bancs i taula de ping-pong. Capacitat total: 15 persones.
Turisme Rural Ca l'Anguila
Mas Geli, 1
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 41 13
Codi de registre: PG-000176
Correu electrònic: info@calanguila.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.calanguila.com
La casa té una història de més de 100 anys, en els que al 1930 era ja la primera taverna de Peratallada. La casa disposa de 6 habitacions amb bany propi, un pati amb jardí, un saló interior i una cuina completa per als hostes. Cada matí es servirà l'esmorzar a partir de les 9:00. A Can Solés podrà gaudir d'un ambient tranquil i agradable lluny dels sorolls i tensions habituals. Can Solés és la recepta ideal per a totes les persones que desitgin gaudir de la tranquil.litat en un entron immillorable. Capacitat total: 12 persones.
Turisme rural Can Solés
Torre, 1
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 41 63
Codi de registre: PG-000127
Correu electrònic: info@cansoles.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.cansoles.com/cat/la_casa
Casa Mabi és una casa rural restaurada situada al cor del nucli antic del poble de Peratallada. Disposa de quatre habitacions amb vistes al poble. A la planta baixa hi ha dues sales d'estar amb llar de foc per relaxar-vos, un bonic menjador sota un gran finestral i una cuina totalment equipada. A la primera planta hi ha les habitacions, totes elles climatitzades i amb bany privat. A la segona planta hi ha una sala de jocs i el terrat amb la piscina exterior, on gaudir d'estones a la fresca i un bon bany. Capacitat total: 10 persones.
Casa Mabi- Turisme rural
Carrer Major, 14
17113, Peratallada
Telèfon: 972 49 80 30
Codi de registre: PG-000907
Correu electrònic: info@naturaki.com
Visita la seva pàgina web aquí: https://www.naturaki.com/casamabi
Hostal Blau és un hotelet ubicat en un dels carrers estrets i rocallosos del poble: el carrer del Forn. La casa del segle XVI, restaurada per adaptar-la a l´actualitat sorprèn a tothom per la seva originalitat, sense deixar enrere els pas dels anys dins del seu espai.
Els tons blaus, clars i foscos, i els ocres daurats dels camps rostits pel sol a les nimbes de l´estiu, donen a conèixer als nostres visitants la complicitat en cada un dels racons per poder sentir-se en un lloc de pau on s'endevina que volen que l'hoste no es senti esclau del pas de les hores. Capacitat total: 14 persones.
Hostal Blau - Hotel Rural
Carrer Forn, 2
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 41 85
Codi de registre: HG-002294
Correu electrònic: hostalblau@hostalblau.es
Visita la seva pàgina web aquí: www.hostalblau.es/es
Si passeu per Peratallada no dubteu en entrar a l'Hostal la Riera. La Fonda està situada en una masia del segle XV. Una casa pairal molt important dins el poble, on cada cambra és un món i on trobareu mobles d'època i una decoració precisa. L’hostal ofereix vuit habitacions exclusives, totalment equipades en aquest ambient rústic i rural únic.
Capacitat total: 16 persones.
Hostal La Riera
Plaça de les Voltes, 3
17113, Peratallada
Telèfon: 872 99 40 63 / 624 49 85 68
Codi de registre: HG-002236
Correu electrònic: lariera1997@gmail.com
Visita la seva pàgina web aquí: https://www.lariera.es/
A les afores del nucli medieval de Peratallada i envoltat de camps de conreu i bosc, l'hotel disposa de catorze habitacions. També d'una àmplia terrassa i llar de foc, bar, sales d’estar; wifi i aparcament gratuïts. Dues sales de reunions amb capacitat per a 20-70 persones, adequades per la celebració de seminaris i convencions. L’hotel també compta amb dues piscines d’aigua salada i està envoltat d’amplis jardins i terrasses. Allotjament només per a adults (+14 anys). Capacitat total: 30 persones.
Hotel Aatu ****
Afores s/n
17113, Peratallada
Telèfon: 617 464 914
Codi registre: HG-002241
Correu electrònic: info@hotelaatu.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.hotelaatu.com
L'Hotel El Cau del Papibou es troba situat en un edifici del segle XII. A l'hotel vostè podrà gaudir d'unes elegants habitacions, acabades de renovar, amb un estil original i fresc, i amb totes les comoditats que es poden desitjar. L'Hotel El Cau del Papibou és un lloc únic per viure la història des del mateix cor de l'Empordà. A la seva l’habitació podrà gaudir d’una televisió de 32”, o revisar els seus correus gràcies a la xarxa Wi-Fi. Podrà prendre una copa al pati del restaurant, relaxar-se a la sala de lectura o fer una passejada pels antics carrerons de llambordes abans de sopar.
Potser li vindrà de gust esmorzar embotits de la zona amb torrades de pa de pagès o pastes acabades de fer a l’antiga plaça dels plebeus, sopar de tastets a sobre la tina de vi de l’antiga cuina…totes les possibilitats tenen cabuda a l’Hotel El Cau del Papibou a Peratallada.
Capacitat total: 16 persones.
Hotel El Cau del Papibou ***
Carrer Major, 10
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 47 16
Codi de registre: HG-002267
Correu electrònic: info@hotelelcaudelpapibou.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://hotelelcaudelpapibou.com/
Casa Catalana del segle XVIII, situada en el centre del poble de Peratallada, envoltada de la muralla de pedra natural, el campanar, la torre de les hores i el castell. Curosament restaurada i decorada a l'estil tradicional català per la seva utilització com a hotel confortable i acollidor. Capacitat total: 10 - 12 persones.
Hotel El Pati **
Carrer Hospital, 13
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 40 69
Codi de registre: HG-002275
Correu electrònic: peratallada@hotelelpati.net
Visita la seva pàgina web aquí: www.hotelelpati.net
L'hotel Mas Rabiol és una masia del segle XVI al bell mig del Baix Empordà a dos minuts de la Bisbal d'Empordà, capital de la comarca. Amb grans parets de pedra, durant la seva rehabilitació es va voler conservar tota la seva essència i estructura original. És un refugi on trobareu el bon fer de les persones, un bon descans (coixins i matalassos viscoelàstics), silenci, pau i un espectacular esmorzar de pagès. Disposa de vuit habitacions cada una amb el seu caràcter propi i decorades fent referencia a la natura que envolta el lloc.
La Gloria i en Carlos busquen en el seu projecte que el viatger descansi i trobi el seu Jo interior. Gaudeixi dels preciosos i màgics paisatges de l'Empordà i desconnecti, encara que siguin poques hores, de l'atrafegada i estressada vida actual. Mas Rabiol disposa d'un saló a la zona superior disponible per a múltiples finalitats: conferències, cursos, reunions, exposicions, etc. Capacitat total: 16 persones.
Hotel Mas Rabiol ***
Ctra. C-66 La Bisbal a Palamós Km. 6,5
17113, Sant Climent de Peralta
Telèfon: 972 63 42 96
Codi de registre: HG-002354
Correu electrònic: info@masrabiol.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.masrabiol.com
El conjunt de Sant Climent de Peralta és dins el terme municipal de Peratallada, en el municipi de Forallac. Està format per l'església i La Rectoria, que daten del 1750 i han estat adaptades com a allotjaments de turisme rural respectant la seva fisonomia original, i una bonica casa de fusta que s'anomena "Ca la Heidi". La Rectoria està preparada per una capacitat de fins a 15 persones, i Ca la Heidi, 4 o 6 persones amb sofà-llit. Es poden llogar les cases juntes o per separat. La capacitat màxima total per dormir de les cases juntes és de 21 persones.
La Rectoria de Sant Climent - turisme rural
Ctra. C-66 La Bisbal a Palamós Km. 5
17110, Sant Climent de Peralta
Telèfon: 669 32 21 61
Codi registre: PG-000683
Correu electrònic: info@larectoriadesantcliment.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.larectoriadesantcliment.com
Recuit de Fonteta és una marca registrada amb denominació de qualitat concedida pel Consell Comarcal del Baix Empordà sota el nom Producte de l'Empordà.
Recuits de Fonteta
Carrer de Fitor, 2
17113, Fonteta
Telèfon: 972 64 14 48
Correu electrònic: quimmartell@hotmail.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://www.recuitsfonteta.com/rf_cat00.htm
A Abricoc, trobareu una selecció de productes del territori, que podreu descobrir, comprar o degustar.
Abricoc
C/ Constitució, 6
17110, Fonteta
Telèfon: 699 96 48 84
Correu electrònic: hola@abricoc.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.abricoc.com
Mas Eusebí és una explotació familiar dedicada a les vaques de llet. El producte que ofereixen és la llet sencera pasteuritzada, envasada en circuit tancat dins de la mateixa granja que distribueixen amb ampolles d’un litre i amb bosses amb tap, de 5 litres i de 10 litres. Formen part de la Cooperativa Agrícola del Baix Empordà.
Mas Eusebi - llet pasteuritzada
Camí de Fonteta a Fitor, s/n
17110, Fonteta
Telèfon: 628 539 165
Correu electrònic: lletfrescamausebi@gmail.com
La cervesa Fondi es produeix i s´envasa a la propietat del Mas La Caseta, a Fonteta. Una masia catalana on es segueix la tradició agrícola i a més elabora un producte derivat de la terra que l´envolta. Les maltes autòctones i la situació rural donen un caràcter particular a aquesta cervesa.
Fondi cerveseria artesana
Mas la Caseta
17110, Fonteta
Telèfon: 616 23 69 95
Correu electrònic: info@fondicmc.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.fondicmc.com
Les magdalenes de Cal Tuset tenen personalitat, són consistents, esponjoses i els seus farcits són saborosos i de gran qualitat. Fetes amb productes totalment naturals.
Cal Tuset- magdalenes
Plaça de l'Oli, 1
17113, Peratallada
Telèfon: 619.289.639
Correu electrònic: comandes@caltuset.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.caltuset.com
En aquesta botiga hi trobaràs tot tipus d'articles artesans així com de complements i souvenirs.
El Pedrís -artesania i regals
Plaça de les Voltes, 14
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 48 08
Correu electrònic:leskinyo@gmail.com
A Gelat artesà de Peratallada pot trobar gelats artesans creats per Angelo Corvitto y Hervé Corvitto. Sense conservants, ni additius, ni colorant elaborats amb productes 100% naturals. Són considerats els millors gelats del món. S'han fet populars per la amplia oferta de gelats salats que inclouen sabors innovadors com el roquefort, el formatge idiazábal, vermut amb olives, anxoves de l'Escala o seitons amb vinagre.
Gelat artesà de Peratallada
Carrer Major, 13
17113, Peratallada
Telèfons: 617 18 49 68 / 972 63 49 64
Correu electrònic: garciafigueras@gmail.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.gelatartesadeperatallada.es
L'Eskinyo - complements i articles de regal
C/ Major, 4
17113, Peratallada
Telèfons: 972.63.48.08
Correu electrònic: leskinyo@gmail.com
Web: : https://leskinyo.com/
L'Encant, botiga de roba, complements i bijuteria de disseny.
L'Encant - Peratallada
C/ Major, 10 A
17113, Peratallada
Telèfon: 658 89 79 59
Correu electrònic: lencant40@hotmail.com
Ceràmica artesanal de la zona, articles de vidre i brocanters.
Les Voltes - Peratallada
Plaça de Les Voltes, 5
17113, Peratallada
Telèfon: 972634121 – 689305401
Correu electrònic: lesvoltes1980@gmail.com
A Locafrutai hi trobaràs diferents productes d'alimentació i d'ús quotidià: fruites, verdures, pa, embotit, sucs naturals. Sempre sereu atesos amb molta alegria i amb el millor dels somriures.
Locafrutai
C/ Forn, 13
17113, Peratallada
Telèfon: 617.07.8117
Correu electrònic: elibethruiz5@hotmail.com
La perruqueria Ecoquette neix creant l'equilibri entre la bellesa i la sostenibilitat on la senzillesa, la serenitat i la diferència guien el seu estil. La seva filosofia de treball s'inspira en el moviment slow, repectant el procés natural del cabell, buscant la simplicitat i la comoditat.
L'Ecoquette està compromesa amb el medi ambient, motiu pel qual treballa amb productes orgànics i no testats amb animal, lliures de colorants, sintètics, parabens i altres químics. Atenció amb cita previa.
Perruqueria l'Ecoquette - Peratallada
C/ de la Roca, 10
17113, Peratallada
Telèfon: 972.63.48.50
A Sandra's Boutique hi trobaràs bisuteria, roba i complements per a tota la familia, des de estils més clàssics, estiuencs, hippies i les últimes novetats de temporada.
Sandra's Boutique - bisuteria, roba i complements
Plaça del Castell, 3
17113, Peratallada
Telèfon: 972 63 48 68
Correu electrònic:
grupdasa@gmail.com
A The Eleven House podràs viure amb uns altres ulls la teva percepció de l'art, el disseny i la bellesa que hi ha a qualsevol racó de les nostres vides.
Concept Store
Galeria d'Art
Esdeveniments culturals
The Eleven House - Peratallada
Carrer Major, 11
17113, Peratallada
Telèfon: 972 96 60 51
Mail: info@theelevenhouse.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.theelevenhouse.com
Pordamsa fabrica i comercialitza productes de porcellana des de fa trenta-cinca anys. Disposen de 2.000 m2 d'exposició i botiga amb un ventall de productes que avarca des del sector de la decoració i el regal, sobretot en els seus inicis, fins a l'actualitat, centrada en món culinari i de l'hostaleria.
Pordamsa
C-66 Km. 5,5
17110, Sant Climent de Peralta
Telèfons: 972 63 41 75
Correu electrònic: pordamsa@pordamsa.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://www.pordamsa.com/index.php
Mobiliari i decoració.
Alba - antiguitats i arts decoratives
Carrer Arboços, 6
17111, Vulpellac
Telèfon: 625.30.33.75
Correu electrònic: info@anticalba.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://www.anticalba.com/es/inicio.aspx
Empresa familiar amb una experiència de més de 30 anys, especialitzada en la venda de cotxes nous, d'ocasió, km 0 o gerència i comercials de totes les marques, però les preferents són SEAT, Skoda, Audi, Volkswagen i Hyundai.
A Bisbal Motor assessoren i realitzen un estudi de les seves necessitats per a cada moment en la compra del seu cotxe. L'experiència ens ofereix un ampli ventall de possibilitats per donar-li les màximes garanties d'èxit, al igual que el servei mecànic, planxa - pintura i assistència en carretera.
Bisbal Motor
Carme Carles, 29
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 13 38
Correu electrònic: bisbalmotor@hotmail.com
Visita la seva pàgina web aquí: https://www.bisbalmotor.com/
Ceràmiques Aparicio és una empersa moderna de fabricació i venda de ceràmica decorativa i per a la llar, amb més de 25 anys d'experiència i una àmplia cartera de clients a diversos països europeus. Els seus productes artesanals, inspirats en l'estil mediterrani, estan fabricats amb els mètodes més avançats de producció per la qual cosa són de gran qualitat i capaços d'aguantar l'ús dels nous electrodomèstics.
Ceràmiques Aparicio
Carrer dels Brucs, 12 Pol Ind. V2
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 51 63
Correu electrònic: info@ceramiquesaparicio.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.ceramiquesaparicio.com
Fabricants de materials per a la construcció i decoració. Especialistes en reproduccions a partir de la peça original.
Ceràmiques Est
Carrer dels Brucs, 8 Pol Ind. V2
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 12 18
Correu electrònic: info@ceramiquesest.cat
Visita la seva pàgina web aquí: http://www.ceramiquesest.cat/
Ecobike és una empresa familiar dedicada a la consultoria, fabricació i venda de bicicletes elèctriques per a tot tipus de clients.
Ecobike - bicicletes elèctriques
Carrer dels Arboços, 10
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 964 033
Correu electrònic: ecobike@ecobike.com
Firma creada pels ceramistes Anna Ballesté i David Rosell dedicada al disseny i producció de vaixelles de ceràmica exclusives per atendre les necessitats de cada xef i fer singular l'experiència gastronòmica.
Estudi Ceràmic Ba_Ro
Carme Carles, 9
17111 Vulpellac
Telèfons: 620.40.50.85 / 656.45.13.37
Correu electrònic: info@estudiceramic.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://estudiceramic.com/
A la farmàcia i ortopèdia Gispert, trobarà tots els articles més representatius de l'ortopèdia, la farmàcia i la para farmàcia, amb l'assessorament i la dispensació per part d'un equip de farmacèutics i tècnics ortopèdics, que podran satisfer totes les seves expectatives i les prescripcions dels diferents centres mèdics.
Farmàcia i ortopèdia Gispert
Carrer Carmen Carles, 16-18
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 22 87
Comandes per WhatsApp: 659.12.43.62
Correu electrònic: info@habitadapta.com
Consulta la seva pàgina web aquí: http://www.habitadapta.com/
Fabricació de testos i gerres, amb terracota, gres i esmaltats, tant per l’interior com per a jardins.
Figueras i Fills - ceràmica artesana
Ctra. Girona-Palamós C.66 km 6,7
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 11 33
Correu electrònic: ceramic@figuerasifills.com
Visita la seva pàgina web aquí: http://figuerasifills.com/
Llenas Natur Cork elabora taps de suro per a ampolles de tot tipus, volanderes per a cava especials (mides grans), taps de peces encolades i altres articles utilitaris i/o més decoratius, adaptant-se a les demandes dels seus clients, tant nacionals com internacionals. En Jaume Llenas és la quarta generació d'artesans surers i dels pocs que treballen amb el suro extret de les suredes de l'Espai d'Interès de les Gavarres.
Llenas Natur Cork - artesania surera
Carrer Acàcies, 14 Pol Ind. V2
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 27 24
Correu electrònic: info@llenasnaturcork.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.llenasnaturcork.com/
Viver d'empreses de Forallac.
Nexes
Carrer dels Oms, 10
17111, Vulpellac
Telèfon: 972 64 68 58
Correu electrònic: info@nexesforallac.cat
Visita la seva web: http://www.nexesforallac.cat/
Fusteria familiar, gestionada per en Carles Frigola i Jordina Costa. Tell Fusta divideix la seva activitat en tres tasques:
TellFusta fusteria,amb una experiència de més de 20 anys, on es realitzen tota mena de treballs de fusteria, disseny d'espais i de mobles.
TellFusta joguines, projecte que va començar al 2015, on s'ofereixen joguines de fusta de qualitat, estructures de psicomotricitat i disseny d'espais tan per llars d'infants, escoletes O per cases particulars.
TellFusta, espais de joc. Aquesta tercera branca està relacionada amb la promoció del joc lliure i familiar. Creem espais de joc familiars amb els nostres productes, portem aquests espais a festes, fires, llars d'infants i escoles.
Tell Fusta
Travessera de la Bordeta, 6
17111, Vulpellac
Telèfon: 665.81.92.82
Correu electrònic: tellfusta@tellfusta.com
Visita la seva pàgina web aquí: www.tellfusta.com
Botiga-degustació on poder tastar o comprar productes 100% Empordà com vins, oli, formatges, embotits, cervesa artesana, anxoves... Terrassa i taules a l’interior.
Vulpilius, espai gastronòmic
Plaça Llarga, 1
17111, Vulpellac
Telèfon: 872012131
Correu electrònic: vulpilius22@gmail.com
Espai Tònic vehicula diferents línies d’investigació artística encaminades a entendre, analitzar i promoure la cultura que ens conforma.
Espai Tònic es presenta com a plataforma per a difondre, comunicar i donar sortida a projectes coherents i creatius.
Espai Tònic és sobretot un lloc d’experimentació i de creació, un punt de comunicació entre l’artista i la població que ens rodeja, amb l’objectiu de donar eines tant de reflexió i anàlisis sobre la nostra cultura, com de contemplació estètica.
Espai Tònic està promogut per Guillermo Basagoiti, artista-escultor i per Olga Solà i Oriol Terrats de Tònic | Disseny i Publicitat, ambdós projectes ubicats dins la mateixa fàbrica.
Espai Tònic conté la sala blanca, multiplicant els espais expositius i facilitant la difusió i projecció de l’art i els artistes.
El poble de Peratallada es troba situat a la província de Girona, a mig camí de Barcelona i de la frontera francesa, al cor de l’Empordà i a pocs quilòmetres de la Costa Brava.
El bon clima i la facilitat d’accés, la importància de les festes i els esdeveniments populars, la singularitat de les fires i mercats, la bellesa de les cales i platges, la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat gastronòmica i l’ampli ventall d’activitats i serveis que ofereix la nostra comarca, fan de l’Empordà, un lloc idíl·lic i ideal per passar unes bones vacances.
A banda dels seus atractius arquitectònics i històrics, la vila és reconeguda per la seva important oferta artesanal i sobretot gastronòmica. Els carrerons del nucli són plens de nombrosos i suggestius restaurants de tota mena, que ofereixen el complement idoni a una visita al poble.
Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça de Les Voltes, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI. La vivenda tradicional de Peratallada sol tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, destinats a magatzems i cellers, mentre la planta superior es dedica a habitacle. Hi pot haver encara un altre pis a mena de golfes o graner i sovint un pati o àmplia sortida a la part de darrera.
El topònim Petra scissa o Petra Tallada està documentat, segons sembla, partir del segle X. Més endavant el nom apareix referit amb poques modificacions bé al poble o als diferents personatge del llinatge dels Peratallada, que amb el temps esdevingué una de les més importants d'arrel baix-empordanesa. Així, per exemple, el 1062 hi ha esment d'un Bernardi de Patra Taliada, el 1065 apareix el Castro de Petra Taliata. El 1088 trobem escrit Petrataliata, el 1111 Petra Taliata, el 1112 Petra Talata, el 1128 Petra Incisa i Patra Taiata, el 1143 Petra tayada, el 1169 i 1173 Petra incisa, el 1202 i 1222 Petricissa, etc....
L'església de Sant Esteve
És un temple romànic de dues naus capçades a llevant per absis semirculars, construït amb aparell de grans carreus escairats. A la façana hi ha destacada la portada, d'un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues d'un pòrtic desaparegut. L'obra romànica ha sofert diverses alteracions tardanes, cosa que resta palesa sobretot a l'interior. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un tram de canó i un altre apuntat. Actualment l'interior de l'edifici no és visitable.
El castell-palau
Es comprova per notícies documentals que ja existia l'any 1065, però algunes estructures arquitectòniques i altres vestigis semblen demostrar que en aquest lloc ja hi va haver una fortalesa des de temps molt més reculats. Presenta actualment parts constructives de diferents èpoques i estils. És tota una extensa amalgama d'edificacions que configuren un dels castells-palau medievals més interessants del país. Aquest castell, que havia estat abandonat i finalment venut pels descendents dels Cruïlles-Peratallada, va servir durant anys de pagesia fins que els actuals propietaris, el comtes de Torroella de Montgrí, van començar, pels voltants, de 1965, a rehabilitar-lo. En el seu estat actual, podem distingir-hi dos sectors clarament diferenciats per la seva estructura i antiga utilització: el nucli fortificat i el palau.
El nucli fortificat o defensiu, és a dir, el castell pròpiament dit, és encimbellat dalt d'un enorme basament de roca natural, tallat artificialment per donar-li verticalitat. El monticle rocós, que s'enlaira 4 o 5 metres sobre el terreny, té dos costats rectilinis i els altres formen corbes desiguals. Al seu damunt s'enlaira la Torre de l'Homenatge, veritable emblema del nucli. El mur que envolta la torre s'adapta a la forma irregular del tossal i conserva alguns merlets. Els carreus de grans dimensions del mur que envolta la torre podrien procedir d'una construcció d'època baix-romana o visigòtica.
.jpg)
La planta esquemàtica del castell respon al tipus de fortalesa d'època alt-medieval, molt corrent en temps carolingis. Malgrat tot, l'estructura arquitectònica existent avui és fruit de reconstruccions més tardanes. Es pot considerar obra romànica (s.XI-XII) com bona part del recinte murat, que evidencia encara reformes posteriors. Les restes de poblament antic, anterior als edificis medievals que subsisteixen, es rastregen al nucli fortificat, però també als seus peus: al pati posterior del palau i sota d'aquests. Hi destaquen diversos fonament i una gran profusió de cavitats i solcs tallats a la roca del sòl.
.jpg)
El palau és format per diferents cossos d'edificació que ocupen una gran extensió al sud-est i a un nivell més baix del nucli defensiu. Presenta un planta complicada, irregular i dispersa. Aquestes construccions envolten un pati central, però també hi ha altres espais oberts, closos, en part, per parets de tanca. La façana principal del palau és encara a llevant i ocupa tot un costat de la Plaça del Castell. En les obres de restauració s'ha retornat l'estructura original a algunes de les seves obertures. En el pis hi destaquen quatre grans finestres coronelles gòtiques amb fines columnetes i capitells i arquets trevolats damunt dels quals hi ha una singular decoració calada.
El casc antic va ser declarat l'any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric. El poble està conformat per un nucli de gran interès arquitectònic, que s'estructura al voltant del conjunt que formen el castell-palau i l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.
El conjunt conserva bona part de les característiques pròpies dels nuclis medievals catalans. Segons el text de l’acord de Govern, el nucli “articula al llarg de la seva planta una sèrie de recorreguts i espais d’interès arquitectònic que conviden a la contemplació i passeig pel casc antic d’aquest municipi”, la qual cosa “fa especialment necessària la integració i la preservació d’aquest conjunt històric”.
L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és l'antiga capella del castell. L'edifici actual és del segle XVI, d'estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada. A migdia s'ha excavat part d'una necròpolis alt-medieval amb tombes antropomorfes i de lloses que també s'estenien per sota del temple i pel subsòl del castell, on es troba un fragment de sarcòfag decorat. S'han trobat vestigis de l'església anterior, que podrien ésser romànics.
El castell-palau, per la seva banda, manté en una bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que afectaren la disposició interior i la decoració. Pels volts de 1725 s'hi van fer altres reformes i més endavant, l'edifici va ser convertit en casa de pagès. És un immoble de dues plantes format per tres crugies, que junt amb l'església, emmarquen un petit pati interior de planta trapezial. El 1931 va ser declarat monument nacional.
A l'entorn de l'església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble. L'element més ben conservat és la torre-portal del nord-est, de planta quadrada i amb la porta adovellada. Es conserva una altra torrre, cilíndrica, al sudo-est del poble, encaixada entre les cases.
Hi ha alguns edificis dels segles XVII i XVIII que tenen un interès notable com a arquitectura popular als carrerons del nord a la plaça Major, situada extramurs, i al carrer Major, on hi ha cases amb portals adovellats, escuts i alguns finestrals decorats. A la part muntanyosa del terme hi ha petites zones de pins i alzines, i espais de vinya i oliveres. A la resta dels conreus, principalment de secà, es planten cereals, farratges i llegums. Hi ha un reduït sector de regadiu, que aprofita les aigües subterrànies, dedicat a hortalisses, blat de moro i farratges. Les granges avícoles i la cria de bestiar boví i porcí, amb algunes activitats industrials derivades, completen l'economia.
A mig camí entre Peratallada i Vulpellac, el conjunt medieval de Canapost està format per l'església de Sant Esteve i per la necròpolis medieval amb importants sarcòfags monolítics de pedra sorrenca.
Si ens acostem a l'església de Sant Esteve de Canapost podrem veure les restes d'un cementiri d'època medieval descobert a partir de les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta zona.
Actualment, les restes arqueològiques que es poden veure corresponen a una necròpolis o cementiri d'època medieval. Ara bé, al damunt d'aquestes restes hi havia una part d'una necròpolis d'època moderna (segles XVI-XVIII). Com és de suposar, la necròpolis medieval, amb una datació aproximada compresa entre els segles X i XV, estava localitzada en els entorns de l'església i situada sota dels enterrament d'època moderna. El procés d'excavació va ser complicat ja que moltes tombes modernes tallaven parcialment alguns enterraments medievals.
Entre els mesos de novembre de 2004 i maig de 2005, l’Ajuntament va realitzar una excavació arqueològica a l'entorn de l'església de Sant Esteve de Canapost que va permetre localitzar 85 tombes antropomorfes (en forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca molt típica de la zona.
Totes les tombes visibles són medievals i durant l’excavació es van trobar diverses olles de ceràmica posades al costat del difunt i petxines de Sant Jaume, portades de Santiago de Compostel·la per algun pelegrí fa més de 600 anys.
Val la pena realitzar una visita en aquest indret per gaudir de la pau i la tranquil.litat que s'hi respira i observar les restes arqueològiques descobertes ja que es tracta d'una de les necròpolis medievals amb sarcòfags de pedra més espectaculars de tot Catalunya.
L'església de Sant Esteve de Canapost és un dels elements més notables i potser, desconeguts del nostre patrimoni municipal tot i ser una de les referències arquitectòniques de la Catalunya romànica.
L'església consta actualment de dos edificis juxtaposats, un de preromànic amb una nau, transsepte i absis trapezial; i un de romànic d'una nau amb absis semicircular. Està formada per tres cossos fàcilment identificables. El cos principal, d’estil preromànic, configura el nucli de l’església i va ésser construït entorn del segle IX o X. Hi destaca el seu transsepte, força més alt que la coberta de la nau, amb volta de ferradura ben marcada. Posteriorment, entre els segles XI i XII, s’hi va unir la torre campanar de planta quadrada, al sud, i una nau paral·lela, al nord, d’estil romànic.
El frontis on actualment s’obre la porta de l’accés principal al temple és del segle XVIII i no es va acabar mai. Precisament, darrere dels absis podem veure, a terra, les restes del rosetó que havia de culminar la façana. L’advocació de l’església està dedicada a sant Esteve i a sant Clet, el tercer papa de l’església cristiana que ostentà el càrrec entre els anys 76 i 88. L'església tenia un notable retaule gòtic, de la Mare de Déu de Llet, que avui es conserva al Museu d'Art de Girona. Al costat de l'església hi ha una necròpolis alt medieval.
Pintures romàniques
A l’altar principal i a la volta del transsepte es poden observar restes de pintures romàniques d’extraordinari valor patrimonial. A la part de llevant es pot entreveure un personatge a cavall, que podria correspondre a l'escena bíblica de l'entrada de Jesús a Jerusalem i podria datar-se del segle XII. A la banda contraposada, s’hi intueix una escena del Sant Sopar que els experts situen al segle XV. Ocupen uns 10 metres quadrats i van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç. Les policromies es van descobrir el 1999 arran d’unes cales fetes a partir d'uns fragments de pintura localitzats temps enrere. Van ser restaurades el 2002.
A més del valor històric i patrimonial dels sepulcres megalítics i de l'església de Santa Coloma, Fitor, ofereix un entorn immillorable per a la pràctica d’activitats vinculades al turisme actiu: cicloturisme, BTT o senderisme. Fitor és un lloc especial, sobretot per a aquelles persones que busquen tranquil·litat.
L'església de Santa Coloma, és una de les joies del massís de les Gavarres i sense cap mena de dubte l'element més simbòlic de Fitor.
Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants. Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes. La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt.
A Fitor també hi trobem el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres, i un dels principals de Catalunya. Els megàlits de les Gavarres van ser construïts en diferents èpoques entre el 3400 i el 2000 abans de Crist. En tot el massís se n'han comptabilitzat vint-i-un, però a Fitor és on se n'han localitzat més.
Un important nombre d'aquestes construccions funeràries es troben encara en bon estat de conservació, fetes amb grans lloses de pedra, mantenen visible bona part de la seva estructura original. Al terme de Fitor s'hi coneixen quinze dolmens, un menhir i diverses pedres dels sacrificis. Els més coneguts es troben a la Serra de Cals, on s'hi troben molt ben conservats el dòlmen dels Tres Peus, el de Tres Caires i el de la Serra de Calç, des dels quals es tenen unes vistes espectaculars del massís de les Gavarres.
Els dòlmens eren recintes sepulcrals col·lectius destinats a protegir els cossos, situats en punts elevats i dominants, al cim de turons o en llocs ben visibles. S'ha comprovat que es construïen amb la intenció que la llum del sol pogués arribar a l'interior de la cambra, almenys durant els solsticis d'hivern i d'estiu.
E-RUTA 1: ELS DÒLMENS DE FITOR
Ruta circular molt fàcil, ideal per fer amb nens petits o persones amb mobilitat reduïda (no apte per cadires de rodes en el seu tram final). Aquesta ruta de 1,62 km (45 minuts) i amb un desnivell de 72 metres, ens permet visitar l'església de Santa Coloma de Fitor, el Mas Puig i el dolmen i les inscultures del Llobinar.
Gaudirem d’unes bones vistes del campanar de Fitor amb el Montgrí al darrere i caminarem, en la seva part inicial, pel Camí Ral que unia les poblacions de Palamós i Girona. Aquesta ruta passa en la seva major part pels terrenys del Mas Joanola de Ramón Botey i Serra, respecteu-la.
L'itinerari proposat surt de Fitor, punt on la concentració de dòlmens és la més gran del Baix Empordà. En cotxe s’hi pot accedir seguint les amples pistes forestals que surten de Mont-ras i de Fonteta. Per accedir a Fitor caminant hi ha el PR-C 105 que permet arribar-hi des de Mont-ras i des de Palamós, i també hi ha el PR-C des de Fonteta. Aquesta ruta forma part de la xarxa de senderisme del Baix Empordà, senyalitzada en el marc del Pla d'Excel·lència Turística que ha gestionat la Comissió Turística del Baix Empordà.
E-RUTA 2: LA RUTA DELS DÒLMENS DE LA SERRA D'EN CALS
Es tracta d'una ruta circular de dificultat moderada de 10,38 km. amb una durada d'unes 4 hores que recorre la Serra d’en Cals i de la Serra Mitjana. Amb aquesta ruta podreu descobrir una gran varietat del megalitisme present a la zona nord de les Gavarres amb 10 monuments megalítics.
L'itinerari proposat surt de Fitor, punt on la concentració de dòlmens és la més gran del Baix Empordà. En cotxe s’hi pot accedir seguint les amples pistes forestals que surten de Mont-ras i de Fonteta. Per accedir a Fitor caminant hi ha el PR-C 105 que permet arribar-hi des de Mont-ras i des de Palamós, i també hi ha el PR-C des de Fonteta. Aquesta ruta forma part de la xarxa de senderisme del Baix Empordà, senyalitzada en el marc del Pla d'Excel·lència Turística que ha gestionat la Comissió Turística del Baix Empordà.
La ruta es pot fer en un matí tranquil·lament, parant i gaudint de l’entorn i especialment dissenyada per que pugueu introduir-vos a l’entorn natural i la història de les Gavarres, concretament en la seva època prehistòrica.
El patrimoni etnològic de Forallac està format per masos, fonts, camins, forns de calç i pous de glaç. Tots ells són testimonis de les activitats tradicionals d'explotació dels boscos.
Les fonts han estat sempre vinculades als treballs i a la vida dels seus habitants, són d'aquells indrets màgics que han aplegat multitud d'esdeveniments al llarg del temps. Són molt nombroses les fonts que existeixen al terme de Forallac, particularment a la zona del municipi compresa dins l'àmbit del massís de les Gavarres. Algunes d'elles són molt cèlebres per la qualitat de l'aigua. Les característiques geomorfològiques del massís han propiciat el naixement de la gran quantitat de fonts existent. Aquest fet suposa un llegat de gran valor natural i d'un interessant atractiu. Les Gavarres són una zona amb roques granítiques i filonianes de porositat gairebé nul·la, on les poques reserves d'aigua existents es troben associades a fractures, diàclasis o zones d’alteració. Es tracta d’un medi on la circulació hídrica és molt lenta, a causa de la seva baixa permeabilitat, i on l’aigua aprofita discontinuïtats del terreny per a circular: falles, diàclasis, contactes entre diferents materials... De fet, sovint s’observa com és en aquestes discontinuïtats on se situen la majoria de les surgències.
Font de Fonteta
La font de Fonteta és una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església. Aquesta font té aigua durant tot l'any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua. Molt a prop es troben els rentadors públics.
Font de Santa Susanna
La font de Santa Susanna de Peralta, tal i com és ara, es va construir el 1704, per bé que es disposa de documentació històrica on surt esmentada molt abans d’aquesta data. Es troba emplaçada sota la protecció d’una impressionant alzina, just a tocar la riera de Peralta i el camí de Santa Susanna. L’indret és molt acollidor i convida a quedar-s’hi una estona a qualsevol època de l’any, tal com antigament feien les famílies que s’hi acostaven a fer berenades. L’aigua brollava per un brocal de pedra que està quasi enterrat. Antigament solia ser utilitzada per la pagesia de la zona.
Un altre dels recursos per a l’aprofitament de l’aigua més sorprenents del passat és el de la fabricació de glaç. Aquesta indústria ja es troba documentada al massís de les Gavarres des de mitjan segle XVI i arriba al màxim esplendor entre mitjan segle XVII i el final del XVIII. A les Gavarres s’han localitzat les restes d’onze pous de glaç.
Són estructures de grans dimensions, construïdes al vessant nord amb pedra i cobertes amb una volta també de pedra. L’activitat d’emmagatzemar glaç en un recinte aïllat ve de la necessitat de poder disposar de gel durant tot l’any. El gel era un producte de primera necessitat fins a l'expansió dels moderns sistemes de refrigeració, tant per a la conservació dels aliments com per les seves propietaris curatives.
El més significatiu de Forallac és probablement el del mas Cals de Fitor. És un gran dipòsit soterrat que s’emprava fa més de 200 anys per guardar-hi el glaç procedent de la congelació hivernal de l’aigua de la riera del mas Petit. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara, fet que permetia el desenvolupament d’aquesta indústria del gel. Probablement, el negoci va tenir uns rendiments força positus perquè el pou estava situat a peu del camí ral que fins a mitjans del segle XIX connectava el port de Palamós i Girona. El pou té planta trapezoïdal i probablement va se construït el segle XIII.
Als termes de Fonteta i Sant Climent de Peralta també hi havia hagut més d’una vintena de forns de calç, quatre dels quals han desaparegut totalment.
Els altres encara són visibles avui, malgrat que es troben en mal estat de conservació i en la majoria dels casos coberts d’una espessa vegetació. Fins al primer terç del nostre segle, Forallac s'havia especialitzat en la fabricació de calç i tenia la demanda ordinària d'una extensíssima comarca. Part de la calç es carregava en ferrocarril i en vaixells i viatjava fins a Barcelona. Queden també les restes visibles de moltes pedreres sempre properes als forns. Fa uns cinquanta anys tothom de Fonteta i Sant Climent tenia algun o altre vincle amb la indústria de la calç: a bosc fent llenya, a la pedrera, als forns i fent de viatjant de calç.
De pedreres també n’hi havia moltes, situades sempre molt a prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. A més de les vuit pedreres que tenim localitzades, n’hi havia d’altres, menys importants, que s’obrien en diferents llocs, a tall de prova.
És l'antiga capella del castell-palau que es troba situat just al seu costat, al nucli del poble de Vulpellac. L'edifici és del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes, i està fortificada. És un edifici d'una sola nau amb contraforts exteriors, absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, i coberta de teula a dues vessants. Presenta una façana orientada a ponent molt peculiar, amb grans carreus molt ben treballats a la part superior, on hi ha penjades dues campanes. La porta d'accés és d'arc ogival i té llinda i timpà sense decoració. Els únics elements ornamentals d'aquesta porta són les bases de les tres arquivoltes, amb relleus vegetals i testes de persona. Al centre de la façana hi ha una senzilla rosassa. L'edifici es completa amb uns pilars que serveixen de base a un campanar de paret inacabat. El campanar, de base quadrada i molt estilitzat, s'eleva a l'angle nord-oest de l'església. L'interior, cobert amb volta de creueria, conserva l'escut dels Sarriera en algunes impostes.
Ens trobem davant d'un temple romànic de dues naus capçades a llevant per absis semicirculars, construït amb aparell de grans carreus escairats. A la façana hi ha destacada la portada, d'un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues d'un pòrtic desaparegut. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un tram de canó i un altre apuntat. Damunt l'absis d'aquesta banda es va aixecar una torre semicilíndrica que proporciona una silueta molt singular al monument.
El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on es va obrir una porta renaixentista i una rosassa. La volta de canó, arrebossada, deu ser la coberta antiga. És fortificada i la capçalera romànica va ser substituïda al segle XVIII per un creuer amb cúpula i un absis carrat. Les capelles són afegits posteriors i el campanar és del 1755. Al Museu d'Art de Girona (antic Diocesà) hi ha una creu de terme gòtic renaixentista procedent de Fonteta.
Envoltada de boscos i camps de conreu, l’església de Santa Susanna de Peralta és un petit temple romànic amb més de mil anys d’història i d'una bellesa extraordinària. Els principals trets que li donen personalitat a aquest edifici són la torre campanar de cadireta amb dos arcs de mig punt i la nau amb un absis semicircular.
Es troba uns 200 metres al nord del castell, en un fondal a la vora del marge dret de la riera de Peralta. Té una sola nau amb un absis semicircular que ha estat objecte de notables reformes en els segles XVII i XVIII. Presenta un bon estat de conservació gràcies a la important restauració que s'hi va fer els anys 1976 i 1977. L'absis és ornamentat amb lessenes o faixes llombardes, i té una finestra de doble baix i arcs de punt rodó.
A la banda de tramuntana del temple, a tocar l'extrem de llevant de la nau, hi ha una torre-campanar de planta quadrada que va quedar inacabada o bé es va enderrocar parcialment. Actualment només resta la part inferior fins a l'alçada de la coberta de la nau. Sobre el mur de llevant d'aquesta torre s'hi va alçar un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt sobre pilastres rectangulars, també romànic. L'interior de la torre campanar es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt, d'època barroca.
És una de les joies del massís de les Gavarres. Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants.
Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes.
La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt isolat.
Té dues naus capçades per dos absis semicirculars. Sembla que la més antiga és la de migdia, l'absis de la qual presenta un aparell en espiga i la nau té restes de pintures murals romàniques. La volta, apuntada, és posterior. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir.
L'acta de consagració
El 1989 es va descobrir una còpia del text de la dotalia o acta de consagració de l'església a l'Arxiu Capitular de Girona, que va realitzar Guillem Molas al segle XVIII. Gràcies a aquest document se sap que el 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona va venir a Fitor per consagrar l'església, que havia estat edificada pel prevere Altimir i els levites Placià i Tassi, amb l'ajut de tots els fidels. La nova església va ser dotada, com era el costum, amb diversitat de propietats per part de diferents persones. Les donacions van consistir en terres, vinyes i «muntanya».
És un dels edificis més importants del romànic català. Està formada per tres cossos fàcilment identificables. El cos principal, d’estil preromànic, configura el nucli de l’església i va ésser construït entorn del segle IX o X. Hi destaca el seu transsepte, força més alt que la coberta de la nau, amb volta de ferradura ben marcada. Posteriorment, entre els segles XI i XII, s’hi va unir la torre campanar de planta quadrada, al sud, i una nau paral·lela, al nord, d’estil romànic.
El frontis on actualment s’obre la porta de l’accés principal al temple és del segle XVIII i no es va acabar mai. Precisament, darrere dels absis podem veure, a terra, les restes del rosetó que havia de culminar la façana. L’advocació de l’església està dedicada a sant Esteve i a sant Clet, el tercer papa de l’església cristiana que ostentà el càrrec entre els anys 76 i 88.
L'església tenia un notable retaule gòtic, de la Mare de Déu de Llet, que avui es conserva al Museu d'Art de Girona. Al costat de l'església hi ha una necròpolis altmedieval.
Pintures romàniques
A l’altar principal i a la volta del transsepte es poden observar restes de pintures romàniques d’extraordinari valor patrimonial. A la part de llevant es pot entreveure un personatge a cavall, que podria correspondre a l'escena bíblica de l'entrada de Jesús a Jerusalem i podria datar-se del segle XII. A la banda contraposada, s’hi intueix una escena del Sant Sopar que els experts situen al segle XV. Ocupen uns 10 metres quadrats i van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç. Les policromies es van descobrir el 1999 arran d’unes cales fetes a partir d'uns fragments de pintura localitzats temps enrere. Van ser restaurades el 2002.
Les restes d'aquest edifici, ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. Aquesta singular capella, que data del segle XVII, es troba emplaçada a ponent de Canapost, dalt del puig que li dóna nom. El conjunt posseïa una torre de defensa adossada a la part posterior, i ha perdut la coberta i part de les pedres que formaven les obertures, molt probablement com a conseqüència d’un espoli. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual es tenen unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
Es va construir a dos quilòmetres al nord de la vella —més endinsada al massís de les Gavarres—, en un indret menys allunyat de la major part dels nombrosos masos que s'escampen pel terme. Es pot veure fàcilment des de la carretera de Girona a Palamós. El temple parroquial és un edifici del segle XVIII, d'un nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. En la façana occidental hi ha la portalada rectangular de pedra calcària. Està decorada amb un frontó i semiesferes en relleu. Hi ha una fornícula, ara sense imatge, i sobre d'ella dins un relleu circular l'anagrama IHS. També incisa hi veiem la inscripció que ens informa de l'època en què va ser construïda: (començada 1737 - acabada 1751).
Al centre del frontís hi ha un petit rosetó a l'interior del qual hi veiem una curiosa decoració calada feta amb peces de terra cuita. Sobre l'angle nordocciental de l'edifici s'alça el campanar, de planta quadrada, que presenta una obertura d'arcada de mig punt en cada cara. La part superior dels seus murs té uns merlets decoratius de forma triangular. El cloquer està coronat per una obertura piramidal. El mur meridional de la nau hi ha tres finestres rectangulars que s'obren en el terrabastall situat sobre la coberta de les capelles laterals. En una de les cantonades de l'exterior de l'absis s'hi va col·locar un gran carreu de pedra calcària en el qual hi ha una creu incisa amb la següent inscripció: (7 FABRER 1751). La volta de la nau i les del presbiteri i capelles laterals són d'arestes.
