El poble de Peratallada es troba situat a la província de Girona, a mig camí de Barcelona i de la frontera francesa, al cor de l’Empordà i a pocs quilòmetres de la Costa Brava.
El bon clima i la facilitat d’accés, la importància de les festes i els esdeveniments populars, la singularitat de les fires i mercats, la bellesa de les cales i platges, la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat gastronòmica i l’ampli ventall d’activitats i serveis que ofereix la nostra comarca, fan de l’Empordà, un lloc idíl·lic i ideal per passar unes bones vacances.
A banda dels seus atractius arquitectònics i històrics, la vila és reconeguda per la seva important oferta artesanal i sobretot gastronòmica. Els carrerons del nucli són plens de nombrosos i suggestius restaurants de tota mena, que ofereixen el complement idoni a una visita al poble.
Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça de Les Voltes, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI. La vivenda tradicional de Peratallada sol tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, destinats a magatzems i cellers, mentre la planta superior es dedica a habitacle. Hi pot haver encara un altre pis a mena de golfes o graner i sovint un pati o àmplia sortida a la part de darrera.
El topònim Petra scissa o Petra Tallada està documentat, segons sembla, partir del segle X. Més endavant el nom apareix referit amb poques modificacions bé al poble o als diferents personatge del llinatge dels Peratallada, que amb el temps esdevingué una de les més importants d'arrel baix-empordanesa. Així, per exemple, el 1062 hi ha esment d'un Bernardi de Patra Taliada, el 1065 apareix el Castro de Petra Taliata. El 1088 trobem escrit Petrataliata, el 1111 Petra Taliata, el 1112 Petra Talata, el 1128 Petra Incisa i Patra Taiata, el 1143 Petra tayada, el 1169 i 1173 Petra incisa, el 1202 i 1222 Petricissa, etc....
L'església de Sant Esteve
És un temple romànic de dues naus capçades a llevant per absis semirculars, construït amb aparell de grans carreus escairats. A la façana hi ha destacada la portada, d'un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues d'un pòrtic desaparegut. L'obra romànica ha sofert diverses alteracions tardanes, cosa que resta palesa sobretot a l'interior. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un tram de canó i un altre apuntat. Actualment l'interior de l'edifici no és visitable.
El castell-palau
Es comprova per notícies documentals que ja existia l'any 1065, però algunes estructures arquitectòniques i altres vestigis semblen demostrar que en aquest lloc ja hi va haver una fortalesa des de temps molt més reculats. Presenta actualment parts constructives de diferents èpoques i estils. És tota una extensa amalgama d'edificacions que configuren un dels castells-palau medievals més interessants del país. Aquest castell, que havia estat abandonat i finalment venut pels descendents dels Cruïlles-Peratallada, va servir durant anys de pagesia fins que els actuals propietaris, el comtes de Torroella de Montgrí, van començar, pels voltants, de 1965, a rehabilitar-lo. En el seu estat actual, podem distingir-hi dos sectors clarament diferenciats per la seva estructura i antiga utilització: el nucli fortificat i el palau.
El nucli fortificat o defensiu, és a dir, el castell pròpiament dit, és encimbellat dalt d'un enorme basament de roca natural, tallat artificialment per donar-li verticalitat. El monticle rocós, que s'enlaira 4 o 5 metres sobre el terreny, té dos costats rectilinis i els altres formen corbes desiguals. Al seu damunt s'enlaira la Torre de l'Homenatge, veritable emblema del nucli. El mur que envolta la torre s'adapta a la forma irregular del tossal i conserva alguns merlets. Els carreus de grans dimensions del mur que envolta la torre podrien procedir d'una construcció d'època baix-romana o visigòtica.
.jpg)
La planta esquemàtica del castell respon al tipus de fortalesa d'època alt-medieval, molt corrent en temps carolingis. Malgrat tot, l'estructura arquitectònica existent avui és fruit de reconstruccions més tardanes. Es pot considerar obra romànica (s.XI-XII) com bona part del recinte murat, que evidencia encara reformes posteriors. Les restes de poblament antic, anterior als edificis medievals que subsisteixen, es rastregen al nucli fortificat, però també als seus peus: al pati posterior del palau i sota d'aquests. Hi destaquen diversos fonament i una gran profusió de cavitats i solcs tallats a la roca del sòl.
.jpg)
El palau és format per diferents cossos d'edificació que ocupen una gran extensió al sud-est i a un nivell més baix del nucli defensiu. Presenta un planta complicada, irregular i dispersa. Aquestes construccions envolten un pati central, però també hi ha altres espais oberts, closos, en part, per parets de tanca. La façana principal del palau és encara a llevant i ocupa tot un costat de la Plaça del Castell. En les obres de restauració s'ha retornat l'estructura original a algunes de les seves obertures. En el pis hi destaquen quatre grans finestres coronelles gòtiques amb fines columnetes i capitells i arquets trevolats damunt dels quals hi ha una singular decoració calada.
Altres patrimoni
El casc antic va ser declarat l'any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric. El poble està conformat per un nucli de gran interès arquitectònic, que s'estructura al voltant del conjunt que formen el castell-palau i l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.
El conjunt conserva bona part de les característiques pròpies dels nuclis medievals catalans. Segons el text de l’acord de Govern, el nucli “articula al llarg de la seva planta una sèrie de recorreguts i espais d’interès arquitectònic que conviden a la contemplació i passeig pel casc antic d’aquest municipi”, la qual cosa “fa especialment necessària la integració i la preservació d’aquest conjunt històric”.
L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és l'antiga capella del castell. L'edifici actual és del segle XVI, d'estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada. A migdia s'ha excavat part d'una necròpolis alt-medieval amb tombes antropomorfes i de lloses que també s'estenien per sota del temple i pel subsòl del castell, on es troba un fragment de sarcòfag decorat. S'han trobat vestigis de l'església anterior, que podrien ésser romànics.
El castell-palau, per la seva banda, manté en una bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que afectaren la disposició interior i la decoració. Pels volts de 1725 s'hi van fer altres reformes i més endavant, l'edifici va ser convertit en casa de pagès. És un immoble de dues plantes format per tres crugies, que junt amb l'església, emmarquen un petit pati interior de planta trapezial. El 1931 va ser declarat monument nacional.
A l'entorn de l'església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble. L'element més ben conservat és la torre-portal del nord-est, de planta quadrada i amb la porta adovellada. Es conserva una altra torrre, cilíndrica, al sudo-est del poble, encaixada entre les cases.
Hi ha alguns edificis dels segles XVII i XVIII que tenen un interès notable com a arquitectura popular als carrerons del nord a la plaça Major, situada extramurs, i al carrer Major, on hi ha cases amb portals adovellats, escuts i alguns finestrals decorats. A la part muntanyosa del terme hi ha petites zones de pins i alzines, i espais de vinya i oliveres. A la resta dels conreus, principalment de secà, es planten cereals, farratges i llegums. Hi ha un reduït sector de regadiu, que aprofita les aigües subterrànies, dedicat a hortalisses, blat de moro i farratges. Les granges avícoles i la cria de bestiar boví i porcí, amb algunes activitats industrials derivades, completen l'economia.
A mig camí entre Peratallada i Vulpellac, el conjunt medieval de Canapost està format per l'església de Sant Esteve i per la necròpolis medieval amb importants sarcòfags monolítics de pedra sorrenca.
Si ens acostem a l'església de Sant Esteve de Canapost podrem veure les restes d'un cementiri d'època medieval descobert a partir de les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta zona.
Actualment, les restes arqueològiques que es poden veure corresponen a una necròpolis o cementiri d'època medieval. Ara bé, al damunt d'aquestes restes hi havia una part d'una necròpolis d'època moderna (segles XVI-XVIII). Com és de suposar, la necròpolis medieval, amb una datació aproximada compresa entre els segles X i XV, estava localitzada en els entorns de l'església i situada sota dels enterrament d'època moderna. El procés d'excavació va ser complicat ja que moltes tombes modernes tallaven parcialment alguns enterraments medievals.
Entre els mesos de novembre de 2004 i maig de 2005, l’Ajuntament va realitzar una excavació arqueològica a l'entorn de l'església de Sant Esteve de Canapost que va permetre localitzar 85 tombes antropomorfes (en forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca molt típica de la zona.
Totes les tombes visibles són medievals i durant l’excavació es van trobar diverses olles de ceràmica posades al costat del difunt i petxines de Sant Jaume, portades de Santiago de Compostel·la per algun pelegrí fa més de 600 anys.
Val la pena realitzar una visita en aquest indret per gaudir de la pau i la tranquil.litat que s'hi respira i observar les restes arqueològiques descobertes ja que es tracta d'una de les necròpolis medievals amb sarcòfags de pedra més espectaculars de tot Catalunya.
L'església de Sant Esteve de Canapost és un dels elements més notables i potser, desconeguts del nostre patrimoni municipal tot i ser una de les referències arquitectòniques de la Catalunya romànica.
L'església consta actualment de dos edificis juxtaposats, un de preromànic amb una nau, transsepte i absis trapezial; i un de romànic d'una nau amb absis semicircular. Està formada per tres cossos fàcilment identificables. El cos principal, d’estil preromànic, configura el nucli de l’església i va ésser construït entorn del segle IX o X. Hi destaca el seu transsepte, força més alt que la coberta de la nau, amb volta de ferradura ben marcada. Posteriorment, entre els segles XI i XII, s’hi va unir la torre campanar de planta quadrada, al sud, i una nau paral·lela, al nord, d’estil romànic.
El frontis on actualment s’obre la porta de l’accés principal al temple és del segle XVIII i no es va acabar mai. Precisament, darrere dels absis podem veure, a terra, les restes del rosetó que havia de culminar la façana. L’advocació de l’església està dedicada a sant Esteve i a sant Clet, el tercer papa de l’església cristiana que ostentà el càrrec entre els anys 76 i 88. L'església tenia un notable retaule gòtic, de la Mare de Déu de Llet, que avui es conserva al Museu d'Art de Girona. Al costat de l'església hi ha una necròpolis alt medieval.
Pintures romàniques
A l’altar principal i a la volta del transsepte es poden observar restes de pintures romàniques d’extraordinari valor patrimonial. A la part de llevant es pot entreveure un personatge a cavall, que podria correspondre a l'escena bíblica de l'entrada de Jesús a Jerusalem i podria datar-se del segle XII. A la banda contraposada, s’hi intueix una escena del Sant Sopar que els experts situen al segle XV. Ocupen uns 10 metres quadrats i van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç. Les policromies es van descobrir el 1999 arran d’unes cales fetes a partir d'uns fragments de pintura localitzats temps enrere. Van ser restaurades el 2002.
A més del valor històric i patrimonial dels sepulcres megalítics i de l'església de Santa Coloma, Fitor, ofereix un entorn immillorable per a la pràctica d’activitats vinculades al turisme actiu: cicloturisme, BTT o senderisme. Fitor és un lloc especial, sobretot per a aquelles persones que busquen tranquil·litat.
L'església de Santa Coloma, és una de les joies del massís de les Gavarres i sense cap mena de dubte l'element més simbòlic de Fitor.
Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants. Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes. La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt.
A Fitor també hi trobem el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres, i un dels principals de Catalunya. Els megàlits de les Gavarres van ser construïts en diferents èpoques entre el 3400 i el 2000 abans de Crist. En tot el massís se n'han comptabilitzat vint-i-un, però a Fitor és on se n'han localitzat més.
Un important nombre d'aquestes construccions funeràries es troben encara en bon estat de conservació, fetes amb grans lloses de pedra, mantenen visible bona part de la seva estructura original. Al terme de Fitor s'hi coneixen quinze dolmens, un menhir i diverses pedres dels sacrificis. Els més coneguts es troben a la Serra de Cals, on s'hi troben molt ben conservats el dòlmen dels Tres Peus, el de Tres Caires i el de la Serra de Calç, des dels quals es tenen unes vistes espectaculars del massís de les Gavarres.
Els dòlmens eren recintes sepulcrals col·lectius destinats a protegir els cossos, situats en punts elevats i dominants, al cim de turons o en llocs ben visibles. S'ha comprovat que es construïen amb la intenció que la llum del sol pogués arribar a l'interior de la cambra, almenys durant els solsticis d'hivern i d'estiu.
E-RUTA 1: ELS DÒLMENS DE FITOR
Ruta circular molt fàcil, ideal per fer amb nens petits o persones amb mobilitat reduïda (no apte per cadires de rodes en el seu tram final). Aquesta ruta de 1,62 km (45 minuts) i amb un desnivell de 72 metres, ens permet visitar l'església de Santa Coloma de Fitor, el Mas Puig i el dolmen i les inscultures del Llobinar.
Gaudirem d’unes bones vistes del campanar de Fitor amb el Montgrí al darrere i caminarem, en la seva part inicial, pel Camí Ral que unia les poblacions de Palamós i Girona. Aquesta ruta passa en la seva major part pels terrenys del Mas Joanola de Ramón Botey i Serra, respecteu-la.
L'itinerari proposat surt de Fitor, punt on la concentració de dòlmens és la més gran del Baix Empordà. En cotxe s’hi pot accedir seguint les amples pistes forestals que surten de Mont-ras i de Fonteta. Per accedir a Fitor caminant hi ha el PR-C 105 que permet arribar-hi des de Mont-ras i des de Palamós, i també hi ha el PR-C des de Fonteta. Aquesta ruta forma part de la xarxa de senderisme del Baix Empordà, senyalitzada en el marc del Pla d'Excel·lència Turística que ha gestionat la Comissió Turística del Baix Empordà.
E-RUTA 2: LA RUTA DELS DÒLMENS DE LA SERRA D'EN CALS
Es tracta d'una ruta circular de dificultat moderada de 10,38 km. amb una durada d'unes 4 hores que recorre la Serra d’en Cals i de la Serra Mitjana. Amb aquesta ruta podreu descobrir una gran varietat del megalitisme present a la zona nord de les Gavarres amb 10 monuments megalítics.
L'itinerari proposat surt de Fitor, punt on la concentració de dòlmens és la més gran del Baix Empordà. En cotxe s’hi pot accedir seguint les amples pistes forestals que surten de Mont-ras i de Fonteta. Per accedir a Fitor caminant hi ha el PR-C 105 que permet arribar-hi des de Mont-ras i des de Palamós, i també hi ha el PR-C des de Fonteta. Aquesta ruta forma part de la xarxa de senderisme del Baix Empordà, senyalitzada en el marc del Pla d'Excel·lència Turística que ha gestionat la Comissió Turística del Baix Empordà.
La ruta es pot fer en un matí tranquil·lament, parant i gaudint de l’entorn i especialment dissenyada per que pugueu introduir-vos a l’entorn natural i la història de les Gavarres, concretament en la seva època prehistòrica.
El patrimoni etnològic de Forallac està format per masos, fonts, camins, forns de calç i pous de glaç. Tots ells són testimonis de les activitats tradicionals d'explotació dels boscos.
Les fonts han estat sempre vinculades als treballs i a la vida dels seus habitants, són d'aquells indrets màgics que han aplegat multitud d'esdeveniments al llarg del temps. Són molt nombroses les fonts que existeixen al terme de Forallac, particularment a la zona del municipi compresa dins l'àmbit del massís de les Gavarres. Algunes d'elles són molt cèlebres per la qualitat de l'aigua. Les característiques geomorfològiques del massís han propiciat el naixement de la gran quantitat de fonts existent. Aquest fet suposa un llegat de gran valor natural i d'un interessant atractiu. Les Gavarres són una zona amb roques granítiques i filonianes de porositat gairebé nul·la, on les poques reserves d'aigua existents es troben associades a fractures, diàclasis o zones d’alteració. Es tracta d’un medi on la circulació hídrica és molt lenta, a causa de la seva baixa permeabilitat, i on l’aigua aprofita discontinuïtats del terreny per a circular: falles, diàclasis, contactes entre diferents materials... De fet, sovint s’observa com és en aquestes discontinuïtats on se situen la majoria de les surgències.
Font de Fonteta
La font de Fonteta és una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església. Aquesta font té aigua durant tot l'any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua. Molt a prop es troben els rentadors públics.
Font de Santa Susanna
La font de Santa Susanna de Peralta, tal i com és ara, es va construir el 1704, per bé que es disposa de documentació històrica on surt esmentada molt abans d’aquesta data. Es troba emplaçada sota la protecció d’una impressionant alzina, just a tocar la riera de Peralta i el camí de Santa Susanna. L’indret és molt acollidor i convida a quedar-s’hi una estona a qualsevol època de l’any, tal com antigament feien les famílies que s’hi acostaven a fer berenades. L’aigua brollava per un brocal de pedra que està quasi enterrat. Antigament solia ser utilitzada per la pagesia de la zona.
Un altre dels recursos per a l’aprofitament de l’aigua més sorprenents del passat és el de la fabricació de glaç. Aquesta indústria ja es troba documentada al massís de les Gavarres des de mitjan segle XVI i arriba al màxim esplendor entre mitjan segle XVII i el final del XVIII. A les Gavarres s’han localitzat les restes d’onze pous de glaç.
Són estructures de grans dimensions, construïdes al vessant nord amb pedra i cobertes amb una volta també de pedra. L’activitat d’emmagatzemar glaç en un recinte aïllat ve de la necessitat de poder disposar de gel durant tot l’any. El gel era un producte de primera necessitat fins a l'expansió dels moderns sistemes de refrigeració, tant per a la conservació dels aliments com per les seves propietaris curatives.
El més significatiu de Forallac és probablement el del mas Cals de Fitor. És un gran dipòsit soterrat que s’emprava fa més de 200 anys per guardar-hi el glaç procedent de la congelació hivernal de l’aigua de la riera del mas Petit. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara, fet que permetia el desenvolupament d’aquesta indústria del gel. Probablement, el negoci va tenir uns rendiments força positus perquè el pou estava situat a peu del camí ral que fins a mitjans del segle XIX connectava el port de Palamós i Girona. El pou té planta trapezoïdal i probablement va se construït el segle XIII.
Als termes de Fonteta i Sant Climent de Peralta també hi havia hagut més d’una vintena de forns de calç, quatre dels quals han desaparegut totalment.
Els altres encara són visibles avui, malgrat que es troben en mal estat de conservació i en la majoria dels casos coberts d’una espessa vegetació. Fins al primer terç del nostre segle, Forallac s'havia especialitzat en la fabricació de calç i tenia la demanda ordinària d'una extensíssima comarca. Part de la calç es carregava en ferrocarril i en vaixells i viatjava fins a Barcelona. Queden també les restes visibles de moltes pedreres sempre properes als forns. Fa uns cinquanta anys tothom de Fonteta i Sant Climent tenia algun o altre vincle amb la indústria de la calç: a bosc fent llenya, a la pedrera, als forns i fent de viatjant de calç.
De pedreres també n’hi havia moltes, situades sempre molt a prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. A més de les vuit pedreres que tenim localitzades, n’hi havia d’altres, menys importants, que s’obrien en diferents llocs, a tall de prova.
És l'antiga capella del castell-palau que es troba situat just al seu costat, al nucli del poble de Vulpellac. L'edifici és del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes, i està fortificada. És un edifici d'una sola nau amb contraforts exteriors, absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, i coberta de teula a dues vessants. Presenta una façana orientada a ponent molt peculiar, amb grans carreus molt ben treballats a la part superior, on hi ha penjades dues campanes. La porta d'accés és d'arc ogival i té llinda i timpà sense decoració. Els únics elements ornamentals d'aquesta porta són les bases de les tres arquivoltes, amb relleus vegetals i testes de persona. Al centre de la façana hi ha una senzilla rosassa. L'edifici es completa amb uns pilars que serveixen de base a un campanar de paret inacabat. El campanar, de base quadrada i molt estilitzat, s'eleva a l'angle nord-oest de l'església. L'interior, cobert amb volta de creueria, conserva l'escut dels Sarriera en algunes impostes.
Ens trobem davant d'un temple romànic de dues naus capçades a llevant per absis semicirculars, construït amb aparell de grans carreus escairats. A la façana hi ha destacada la portada, d'un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues d'un pòrtic desaparegut. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un tram de canó i un altre apuntat. Damunt l'absis d'aquesta banda es va aixecar una torre semicilíndrica que proporciona una silueta molt singular al monument.
El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on es va obrir una porta renaixentista i una rosassa. La volta de canó, arrebossada, deu ser la coberta antiga. És fortificada i la capçalera romànica va ser substituïda al segle XVIII per un creuer amb cúpula i un absis carrat. Les capelles són afegits posteriors i el campanar és del 1755. Al Museu d'Art de Girona (antic Diocesà) hi ha una creu de terme gòtic renaixentista procedent de Fonteta.
Envoltada de boscos i camps de conreu, l’església de Santa Susanna de Peralta és un petit temple romànic amb més de mil anys d’història i d'una bellesa extraordinària. Els principals trets que li donen personalitat a aquest edifici són la torre campanar de cadireta amb dos arcs de mig punt i la nau amb un absis semicircular.
Es troba uns 200 metres al nord del castell, en un fondal a la vora del marge dret de la riera de Peralta. Té una sola nau amb un absis semicircular que ha estat objecte de notables reformes en els segles XVII i XVIII. Presenta un bon estat de conservació gràcies a la important restauració que s'hi va fer els anys 1976 i 1977. L'absis és ornamentat amb lessenes o faixes llombardes, i té una finestra de doble baix i arcs de punt rodó.
A la banda de tramuntana del temple, a tocar l'extrem de llevant de la nau, hi ha una torre-campanar de planta quadrada que va quedar inacabada o bé es va enderrocar parcialment. Actualment només resta la part inferior fins a l'alçada de la coberta de la nau. Sobre el mur de llevant d'aquesta torre s'hi va alçar un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt sobre pilastres rectangulars, també romànic. L'interior de la torre campanar es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt, d'època barroca.
És una de les joies del massís de les Gavarres. Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants.
Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes.
La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt isolat.
Té dues naus capçades per dos absis semicirculars. Sembla que la més antiga és la de migdia, l'absis de la qual presenta un aparell en espiga i la nau té restes de pintures murals romàniques. La volta, apuntada, és posterior. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir.
L'acta de consagració
El 1989 es va descobrir una còpia del text de la dotalia o acta de consagració de l'església a l'Arxiu Capitular de Girona, que va realitzar Guillem Molas al segle XVIII. Gràcies a aquest document se sap que el 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona va venir a Fitor per consagrar l'església, que havia estat edificada pel prevere Altimir i els levites Placià i Tassi, amb l'ajut de tots els fidels. La nova església va ser dotada, com era el costum, amb diversitat de propietats per part de diferents persones. Les donacions van consistir en terres, vinyes i «muntanya».
És un dels edificis més importants del romànic català. Està formada per tres cossos fàcilment identificables. El cos principal, d’estil preromànic, configura el nucli de l’església i va ésser construït entorn del segle IX o X. Hi destaca el seu transsepte, força més alt que la coberta de la nau, amb volta de ferradura ben marcada. Posteriorment, entre els segles XI i XII, s’hi va unir la torre campanar de planta quadrada, al sud, i una nau paral·lela, al nord, d’estil romànic.
El frontis on actualment s’obre la porta de l’accés principal al temple és del segle XVIII i no es va acabar mai. Precisament, darrere dels absis podem veure, a terra, les restes del rosetó que havia de culminar la façana. L’advocació de l’església està dedicada a sant Esteve i a sant Clet, el tercer papa de l’església cristiana que ostentà el càrrec entre els anys 76 i 88.
L'església tenia un notable retaule gòtic, de la Mare de Déu de Llet, que avui es conserva al Museu d'Art de Girona. Al costat de l'església hi ha una necròpolis altmedieval.
Pintures romàniques
A l’altar principal i a la volta del transsepte es poden observar restes de pintures romàniques d’extraordinari valor patrimonial. A la part de llevant es pot entreveure un personatge a cavall, que podria correspondre a l'escena bíblica de l'entrada de Jesús a Jerusalem i podria datar-se del segle XII. A la banda contraposada, s’hi intueix una escena del Sant Sopar que els experts situen al segle XV. Ocupen uns 10 metres quadrats i van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç. Les policromies es van descobrir el 1999 arran d’unes cales fetes a partir d'uns fragments de pintura localitzats temps enrere. Van ser restaurades el 2002.
Les restes d'aquest edifici, ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. Aquesta singular capella, que data del segle XVII, es troba emplaçada a ponent de Canapost, dalt del puig que li dóna nom. El conjunt posseïa una torre de defensa adossada a la part posterior, i ha perdut la coberta i part de les pedres que formaven les obertures, molt probablement com a conseqüència d’un espoli. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual es tenen unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
Es va construir a dos quilòmetres al nord de la vella —més endinsada al massís de les Gavarres—, en un indret menys allunyat de la major part dels nombrosos masos que s'escampen pel terme. Es pot veure fàcilment des de la carretera de Girona a Palamós. El temple parroquial és un edifici del segle XVIII, d'un nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. En la façana occidental hi ha la portalada rectangular de pedra calcària. Està decorada amb un frontó i semiesferes en relleu. Hi ha una fornícula, ara sense imatge, i sobre d'ella dins un relleu circular l'anagrama IHS. També incisa hi veiem la inscripció que ens informa de l'època en què va ser construïda: (començada 1737 - acabada 1751).
Al centre del frontís hi ha un petit rosetó a l'interior del qual hi veiem una curiosa decoració calada feta amb peces de terra cuita. Sobre l'angle nordocciental de l'edifici s'alça el campanar, de planta quadrada, que presenta una obertura d'arcada de mig punt en cada cara. La part superior dels seus murs té uns merlets decoratius de forma triangular. El cloquer està coronat per una obertura piramidal. El mur meridional de la nau hi ha tres finestres rectangulars que s'obren en el terrabastall situat sobre la coberta de les capelles laterals. En una de les cantonades de l'exterior de l'absis s'hi va col·locar un gran carreu de pedra calcària en el qual hi ha una creu incisa amb la següent inscripció: (7 FABRER 1751). La volta de la nau i les del presbiteri i capelles laterals són d'arestes.
